Versió completa (35 minuts)
Versió reduïda (10 minuts)
diumenge, 4 de juny del 2017
dilluns, 29 de maig del 2017
Fi de temporada
La Salle Bonanova 1 - 2 Catalònia
Darrer partit de la temporada, i final d'un cicle per a la majoria a La Salle. Molts continuaran els estudis arreu, però segurament, ens tornarem a veure l'any vinent en aquest estadi.
Abans de començar el partit, em venen a la memòria infinitats de records. Són molts anys seguint a aquest magnífic grup de xavals; ja no els puc anomenar nens. Al llarg de tots aquests anys hem viscut l'evolució fisiològica, futbolística i també de les instal·lacions, entre d'altres.
Però, una cosa no ha canviat: la il·lusió, la camaraderia i el bon ambient d'aquest grup. Per aquest equip han passat molts jugadors i molts entrenadors, i poder no els recordarem per grans èxits esportius, però sempre ha primat l'esforç, l'entrega i l'orgull de pertànyer a un grup. En cap moment han llançat la tovallola per molt magre estigués la situació; sempre han cregut en ells. Gran lliçó per al futur.
De ben segur que els xavals valoraran més aquest blog dins d'uns quants anys, i agrairan al Marcel Ubach, fundador i ànima de l'Habemus crònica, poder reviure records i anècdotes de tots aquests anys. Aquest grup podrà recuperar fotos, entrevistes, cròniques, vídeos de molts anys de la seva infantessa i joventut. Recordeu el vídeo de la setmana passada en la festa de comiat del col·legi, on vèiem un grup d'antics alumnes vint anys després de la graduació; pues aquest grup, sempre tindrà informació gràfica per no oblidar-se del seu pas per l'equip de futbol.
Collons, com m'enrotllo. Passaré a la crònica d'últim partit de la temporada. Enfrontament amb el líder de la lliga, però amb el record de ser capaços de guanyar-los al seu camp.
L'equip inicial estava format; porter: Sergi Cortés; defensa: Livio Bonatti, Marcel Boquer, Àlex Verdaguer i Xavi Cortés; mitja: Jordi Balsells, Pablo Terraza, Jordi Carbajo i Pol Verdaguer; davantera: Pablo Cisneros i Miquel Verdaguer.
Durant els primers quinze minuts el domini s'anava alternant. Tots dos equips estaven ben posicionats sobre el terreny de joc. Cap ocasió clara de gol. El respecte era mutu.
Al 17', errada de la defensa visitant, i aprofita el regal en Miquel V. per inaugurar el marcador, 1-0. No m'estranya que tregui tan bones notes, sempre està molt atent i viu.
Nova oportunitat en el 21', després d'una falta botada per en Jordi Carbajo.
Fins el 28', el Catalonia no xuta entre els tres pals, però en Sergi, molt segur, impedeix que la pilota entri dins la porteria.
29', canvi d'en Livio per en Jos. Ocupa la mateixa posició, el lateral dret.
En el 30', una pilota perduda al mig camp és aprofitada per el rival per arribar fins a la nostra àrea i amb un xut creuat, després de tocar el pal, fan l'empat.
Tot seguit, 32', un rival trenca el fora de joc i es planta sol davant d'en Sergi. No pot fer res, i la pilota entra dins la porteria, 1-2. També necessitarem el VAR, o assistència per vídeo, en aquests partits?
En el 40', arriba un penal, després d'una falta comesa per en Jos. L'encarregat de xutar la pena màxima és el porter rival. Però per a xulo, en Sergi. Atura el penal i llança ràpidament la pilota, iniciant un ràpid contraatac, que s'encarrega el porter de tallar-lo cometent una falta que únicament és sancionada amb targeta groga. Hagués estat una bona lliçó per al Catalonia, si arribem a marcar gol.
Però aquí no acaba la gran actuació d'en Sergi. En el 44', després d'un fort xut des de fora l'àrea, fa un vol acrobàtic i aconsegueix desviar lleugerament la pilota de la seva trajectòria directa a gol, fent que aquesta s'estavelli al travesser.
Finalitza la primera part, amb un premi excessiu per al rival, vist el joc desplegat per ambdós equips.
S'inicia la segona part amb bastants canvis a l'equip, però mantenint el mateix sistema de joc, 4-4-2. Entren Livio, Guille i Rodri, i descansen en Jordi B., Xavi C. i Jordi C.
En el 2' primer ensurt. Sort que en Pol V. treu una pilota que anava directament dins la porteria.
No arriba cap xut amb perill fins el 12', quan en Livio llança una pilota amb intenció entre els tres pals.
En el 20', entren Xavi C. i en Jordi C. per Miquel V. i Pablo C., passant a ser en Rodri l'home punta. En el 31' en Marcel fa lluir el porter rival. Una pilota amb molta intenció està a punt d'entrar.
En el 33' entren en Jordi B, Pablo C. i Miquel V. per en Jos, Terri i Rodri. En Marcel passa a la mitja punta i en Jordi B. ocupa el seu lloc.
En el 40' nova oportunitat per part d'en Miquel V, acompanyat per una Marcel molt motivat i corretjós.
Acaba el partit amb tot l'equip rival tancat dins de la seva àrea, i tots el nostres atacant; però el premi del gol no arriba.
Fa moltes temporades, en la què el número de gols a favor no era superior al de gols en contra, ja no ho recordo. Hem estat el tercer equip més golejador del nostre grup. Com deia el mister, al finalitzar el partit, el balanç de l'any és positiu, tot i què podia haver estat millor si no haguéssim estat tan irregulars. Acabem la temporada al mig de la taula, una meritòria vuitena plaça. Poder podem anar a Europa la propera temporada.
Jordi Balsells
Darrer partit de la temporada, i final d'un cicle per a la majoria a La Salle. Molts continuaran els estudis arreu, però segurament, ens tornarem a veure l'any vinent en aquest estadi.
Abans de començar el partit, em venen a la memòria infinitats de records. Són molts anys seguint a aquest magnífic grup de xavals; ja no els puc anomenar nens. Al llarg de tots aquests anys hem viscut l'evolució fisiològica, futbolística i també de les instal·lacions, entre d'altres.
De ben segur que els xavals valoraran més aquest blog dins d'uns quants anys, i agrairan al Marcel Ubach, fundador i ànima de l'Habemus crònica, poder reviure records i anècdotes de tots aquests anys. Aquest grup podrà recuperar fotos, entrevistes, cròniques, vídeos de molts anys de la seva infantessa i joventut. Recordeu el vídeo de la setmana passada en la festa de comiat del col·legi, on vèiem un grup d'antics alumnes vint anys després de la graduació; pues aquest grup, sempre tindrà informació gràfica per no oblidar-se del seu pas per l'equip de futbol.
Collons, com m'enrotllo. Passaré a la crònica d'últim partit de la temporada. Enfrontament amb el líder de la lliga, però amb el record de ser capaços de guanyar-los al seu camp.
Durant els primers quinze minuts el domini s'anava alternant. Tots dos equips estaven ben posicionats sobre el terreny de joc. Cap ocasió clara de gol. El respecte era mutu.
Al 17', errada de la defensa visitant, i aprofita el regal en Miquel V. per inaugurar el marcador, 1-0. No m'estranya que tregui tan bones notes, sempre està molt atent i viu.
Nova oportunitat en el 21', després d'una falta botada per en Jordi Carbajo.
Fins el 28', el Catalonia no xuta entre els tres pals, però en Sergi, molt segur, impedeix que la pilota entri dins la porteria.
29', canvi d'en Livio per en Jos. Ocupa la mateixa posició, el lateral dret.
En el 30', una pilota perduda al mig camp és aprofitada per el rival per arribar fins a la nostra àrea i amb un xut creuat, després de tocar el pal, fan l'empat.
Tot seguit, 32', un rival trenca el fora de joc i es planta sol davant d'en Sergi. No pot fer res, i la pilota entra dins la porteria, 1-2. També necessitarem el VAR, o assistència per vídeo, en aquests partits?
En el 40', arriba un penal, després d'una falta comesa per en Jos. L'encarregat de xutar la pena màxima és el porter rival. Però per a xulo, en Sergi. Atura el penal i llança ràpidament la pilota, iniciant un ràpid contraatac, que s'encarrega el porter de tallar-lo cometent una falta que únicament és sancionada amb targeta groga. Hagués estat una bona lliçó per al Catalonia, si arribem a marcar gol.
Finalitza la primera part, amb un premi excessiu per al rival, vist el joc desplegat per ambdós equips.
S'inicia la segona part amb bastants canvis a l'equip, però mantenint el mateix sistema de joc, 4-4-2. Entren Livio, Guille i Rodri, i descansen en Jordi B., Xavi C. i Jordi C.
En el 2' primer ensurt. Sort que en Pol V. treu una pilota que anava directament dins la porteria.
No arriba cap xut amb perill fins el 12', quan en Livio llança una pilota amb intenció entre els tres pals.
En el 20', entren Xavi C. i en Jordi C. per Miquel V. i Pablo C., passant a ser en Rodri l'home punta. En el 31' en Marcel fa lluir el porter rival. Una pilota amb molta intenció està a punt d'entrar.
En el 33' entren en Jordi B, Pablo C. i Miquel V. per en Jos, Terri i Rodri. En Marcel passa a la mitja punta i en Jordi B. ocupa el seu lloc.
En el 40' nova oportunitat per part d'en Miquel V, acompanyat per una Marcel molt motivat i corretjós.
Acaba el partit amb tot l'equip rival tancat dins de la seva àrea, i tots el nostres atacant; però el premi del gol no arriba.
Fa moltes temporades, en la què el número de gols a favor no era superior al de gols en contra, ja no ho recordo. Hem estat el tercer equip més golejador del nostre grup. Com deia el mister, al finalitzar el partit, el balanç de l'any és positiu, tot i què podia haver estat millor si no haguéssim estat tan irregulars. Acabem la temporada al mig de la taula, una meritòria vuitena plaça. Poder podem anar a Europa la propera temporada.
Jordi Balsells
diumenge, 21 de maig del 2017
No pares, sigue, sigue
Pubilla Casas 2 - 6 La Salle Bonanova
La foto del Santi dóna fe de que avui la grada estava més nodrida que els darrers partits. I és que per agrair-los la gran actuació que ens van dedicar ahir, avui ens ha tocat fer de soferts pares.
Alguns van començar a la nit muntant un servei express de taxi Barcelona-Cocoa, d'altres hem cobert a primera hora la línia Barcelona-Hospitalet, i qui més qui menys s'ha hagut de llevar abans del que hauria desitjat per subsanar els efectes de la curiosa plaga de despertadors espatllats que hi ha hagut aquest matí. I el pitjor del cas és que anàvem al partit amb la temença de reviure un altre episodi com el de Vallvidriera, on després d'una nit tormentosa ens van caure set gols com set sols.
Però ara ja estem parlant de xavals graduats que saben aguantar el pes de la responsabilitat :-) i avui ens han ofert un espectacle gairebé tant brillant com el d'ahir. Sis golets, que haurien pogut ser més si arribem a aprofitar totes les ocasions clares de què hem disposat a la segona part.
És cert que hem començat una mica empanats, i a sobre hem sofert un revés quan l'Andy s'ha lesionat al turmell i ha hagut d'abandonar el camp. Això ens ha deixat sense recanvis a la banqueta fins que ha arribat el Carbajo, la darrera víctima de la plaga de despertadors.
Però el Pubilla tampoc era un prodigi d'encert. No sé si és que també havien anat a Cocoa, o potser justament és que els hi hauria fet falta anar-hi. El cas és que als deu minuts de joc hem trenat una bonica jugada d'atac que ha acabat amb un xut del Cisneros des de dins de l'àrea. El porter ha pogut rebutjar amb dificultats, però la pilota ha quedat morta a l'àrea petita on ha arribat el Miquel com una bala per afusellar el primer.
En el segon s'han girat els papers. Passada del Sergi al Miquel, que al primer toc ha fet una gran passada per sobre el defensa deixant sol al Cisneros perquè, sol davant del porter, engaltés el segon.
Però perquè no ens adormíssim abans d'hora, el Pubilla ha tornat l'emoció al partit amb un ràpid contraatac que ha deixat sol un davanter i el Xavi Cortés s'ha vist obligat a fer-li penalt per evitar que el seu xut a boca de canó superés al seu germà. Penalt ben executat que s'ha colat arran de pal malgrat la bona estirada del Sergi.
Calia ampliar el marge per si a la segona part ens començava a pesar la resaca, i se n'ha encarregat el Marcel amb un remat de cap marca de la casa a la sortida d'un córner. Bon detall dedicant-lo al seu taxista nocturn.
A la mitja part no teníem clar que el marge fos suficient, i més tenint en compte que aquest equip ens havia remuntat un tres a zero a l'anada, però només començar la segona part l'Ubach ha fet una jugada de pillo tirant ràpidament una falta mentre la defensa estava desprevinguda. El porter ha pogut evitar el gol però esperant el rebuig hi havia l'Alejandro, no menys pillo, i ha marcat el quart.
Han seguit vàries ocasions claríssimes per part nosta: dos pals, un defensa salvant la pilota amb el cap en línia de gol... I en ple festival ofensiu, ells arriben per primer cop, xuten de lluny, un rebot desvia la trajectòria i marquen el 2-4.
Per un moment hem temut que es fiquessin al partit, però afortunadament no se'ns havien acabat les piles, sobretot al Rodri que s'ha tret de la màniga un xut prodigiós amb l'esquerra des de fora l'àrea, imparable pel porter.
Hem tancat el recital amb una gran cursa del Guille per la banda, passada de la mort pel Miquel i el sisè golet al sac.
Bones sensacions en el darrer desplaçament de la temporada. Hem acabat en plena forma i crec que si la lliga s'hagués allargat una mica més hauríem tingut alguna oportunitat de treure el cap pels llocs de davant. Però no ens podem queixar de la temporada. Hem millorat força el nostre joc, els xavals segueixen motivats i avinguts, tant dins com fora del camp, i prova d'això és que la majoria seguiran l'any vinent. Suposo que ja no hi haurà blog, així que serveixi aquesta crónica com a comiat personal, perquè la darrera s'ha compromès a fer-la el gran Balsells, a qui avui hem trobat a faltar a la graderia :-)
La foto del Santi dóna fe de que avui la grada estava més nodrida que els darrers partits. I és que per agrair-los la gran actuació que ens van dedicar ahir, avui ens ha tocat fer de soferts pares.
Però ara ja estem parlant de xavals graduats que saben aguantar el pes de la responsabilitat :-) i avui ens han ofert un espectacle gairebé tant brillant com el d'ahir. Sis golets, que haurien pogut ser més si arribem a aprofitar totes les ocasions clares de què hem disposat a la segona part.
Però el Pubilla tampoc era un prodigi d'encert. No sé si és que també havien anat a Cocoa, o potser justament és que els hi hauria fet falta anar-hi. El cas és que als deu minuts de joc hem trenat una bonica jugada d'atac que ha acabat amb un xut del Cisneros des de dins de l'àrea. El porter ha pogut rebutjar amb dificultats, però la pilota ha quedat morta a l'àrea petita on ha arribat el Miquel com una bala per afusellar el primer.
En el segon s'han girat els papers. Passada del Sergi al Miquel, que al primer toc ha fet una gran passada per sobre el defensa deixant sol al Cisneros perquè, sol davant del porter, engaltés el segon.
Però perquè no ens adormíssim abans d'hora, el Pubilla ha tornat l'emoció al partit amb un ràpid contraatac que ha deixat sol un davanter i el Xavi Cortés s'ha vist obligat a fer-li penalt per evitar que el seu xut a boca de canó superés al seu germà. Penalt ben executat que s'ha colat arran de pal malgrat la bona estirada del Sergi.
A la mitja part no teníem clar que el marge fos suficient, i més tenint en compte que aquest equip ens havia remuntat un tres a zero a l'anada, però només començar la segona part l'Ubach ha fet una jugada de pillo tirant ràpidament una falta mentre la defensa estava desprevinguda. El porter ha pogut evitar el gol però esperant el rebuig hi havia l'Alejandro, no menys pillo, i ha marcat el quart.
Han seguit vàries ocasions claríssimes per part nosta: dos pals, un defensa salvant la pilota amb el cap en línia de gol... I en ple festival ofensiu, ells arriben per primer cop, xuten de lluny, un rebot desvia la trajectòria i marquen el 2-4.
Per un moment hem temut que es fiquessin al partit, però afortunadament no se'ns havien acabat les piles, sobretot al Rodri que s'ha tret de la màniga un xut prodigiós amb l'esquerra des de fora l'àrea, imparable pel porter.
Hem tancat el recital amb una gran cursa del Guille per la banda, passada de la mort pel Miquel i el sisè golet al sac.
dilluns, 15 de maig del 2017
La força del contraatac
La Salle 2 - 3 Alzamora
Partit igualat contra el tercer classificat. A l'anada ja els havíem posat en problemes, i només ens van poder empatar gràcies a un gol al minut 95. Avui ja no podien alegar sorpresa i tot i així han suat la cansalada per endur-se'n els tres punts en un partit amb alternatives on fins i tot ens hem posat per davant.
S'ha de dir que ells han sortit més forts, sovintejant la nostra àrea i creant perill a l'esquena dels defenses. Però es trobaven sempre amb un inspirat Andy que està demostrant que domina les àrees tant a l'hora de fer gols com a l'hora d'aturar-los.
I vet aquí que en la nostra primera arribada el Sergi ha empalmat un gran xut creuat des de fora l'àrea i ens ha posat per davant al marcador.
El gol ens ha donat confiança i el joc s'ha equilibrat, però llavors és quan ha entrat en joc el contraatac. En una ràpida jugada, un davanter rival s'ha plantat sol davant de l'Andy. Aquest ha fet una altra gran aturada però l'àrbitre ha interpretat com a penalt l'entrada de l'Àlex quan el rival ja no tenia la pilota.
Aquest cop si que l'Andy ja no ha pogut mantenir la porteria a zero i hem arribat al descans amb l'empat a un que més o menys feia justícia al que s'havia vist.
A la segona part s'han girat les tornes. Nosaltres hem sortit molt forts i hem tingut fins a tres ocasions claríssimes de posar-nos per davant, però han estat ells qui han marcat en un fora de banda mal marcat, similar al del Parc U.D. S'haurien de treballar aquestes jugades.
Sort que, seguint amb la història de la primera part, l'àrbitre s'ha inventat un penalt, aquest cop a favor, que el Sergi ha convertit en l'empat.
Quedaven 20 minuts i podia passar de tot, però malauradament han estat ells qui han trencat la balança en una pilota que han enviat a una àrea plena de gent i un davanter rival ha estat més encertat que els nostres defenses.
Llàstima dels dos partits seguits que hem perdut per la mínima i ens deixat fora d'un grup molt igualat que lluita per la quarta posició. Tot apunta que acabarem vuitens, si no ens despistem i ens deixem encalçar per algun dels rivals que ens trepitgen els talons.
Partit igualat contra el tercer classificat. A l'anada ja els havíem posat en problemes, i només ens van poder empatar gràcies a un gol al minut 95. Avui ja no podien alegar sorpresa i tot i així han suat la cansalada per endur-se'n els tres punts en un partit amb alternatives on fins i tot ens hem posat per davant.
I vet aquí que en la nostra primera arribada el Sergi ha empalmat un gran xut creuat des de fora l'àrea i ens ha posat per davant al marcador.
Aquest cop si que l'Andy ja no ha pogut mantenir la porteria a zero i hem arribat al descans amb l'empat a un que més o menys feia justícia al que s'havia vist.
Sort que, seguint amb la història de la primera part, l'àrbitre s'ha inventat un penalt, aquest cop a favor, que el Sergi ha convertit en l'empat.
Llàstima dels dos partits seguits que hem perdut per la mínima i ens deixat fora d'un grup molt igualat que lluita per la quarta posició. Tot apunta que acabarem vuitens, si no ens despistem i ens deixem encalçar per algun dels rivals que ens trepitgen els talons.
diumenge, 23 d’abril del 2017
Mata-gegants!!!
La Salle 2 - 1 Parc U.D.
Ho hem tornat a fer! A la vigília de Sant Jordi hem mort el drac. Bé, potser no era tant fort com això, però si que treia foc pels queixals quan ha vist amb impotència que sortiria derrotat del nostre camp.
Aquest any ja hem guanyat al primer i al tercer classificats. De fet, recordo que a l'anada el rival d'avui anava líder, i li vam remuntar dos cops el marcador, vam seguir buscant la victòria i vam perdre al darrer moment per un penalt discutible. Com pot ser que després d'aquestes proeses perdem amb el cuer que no havia guanyat cap partit?
Bé, centrant-nos en el partit d'avui, de seguida s'ha vist que no pensàvem posar-li les coses fàcils al drac. Forces molt igualades i primera part de tanteig mutu sense gols ni grans ocasions. Potser la més clara ha estat un remat del Miquel al darrer minut, novament a l'estil "Sergi Roberto" com en el gol del darrer partit contra el Sant Ignasi.
Que no hi haguessin gols no vol dir que cap dels dos equips renunciés a l'atac, sinó que les defenses han estat efectives i sense fissures. Però a la segona part ha arribat la salsa del futbol, és a dir els gols. El plantejament ha estat semblant, les forces han seguit igualades, però aquesta vegada si que els atacants han estat capaços de desequilibrar les barreres defensives. El primer ha arribat en una falta al mig camp que el Terry ha enviat a l'olla amb tota la intenció de fer-la bullir. Allà el Miquel s'ha imposat per lluita i voluntat, i en el moment que ha vist forat l'ha clavat amb totes les ganes.
El gol ha fet enrabiar el rival. han començat els retrets mutus (començant per l'entrenador), les protestes a l'àrbitre i els intents de tangana. El més bronques era sens dubte el número 5 a qui els seus companys havien de calmar constantment amb un "Cállate, Sastre!".
Però malgrat això jugaven bé, i finalment el Sastre ens ha fet un trajo a mida en un fora de banda on hem comès una de les poques errades defensives. La pilota del Sastre ha arribat directament al cap d'un davanter que amb un sol toc l'ha enviat per sobre de l'Apa que s'havia quedat a mitja sortida.
La veritat és que els minuts següents han mantingut l'ofensiva i semblava més proper el seu gol que el nostre. Però s'ha repetit la història de l'anada amb els papers canviats, i el resultat s'ha girat en contra de l'equip que duia la iniciativa.
El gol ha arribat en un córner assajat. El gruix de les nostres forces s'han concentrat al primer pal, però era una tàctica de distracció per atreure els defenses, i realment la pilota ha anat al segon pal on el Marcel estava lliure de marca i ha connectat un remat de cap impecable impossible d'aturar.
No cal dir que el Sastre i companyia han començat novament la tanda d'improperis contra el món, però aquest cop ha estat inútil. Teníem la lliçó ben apresa i els seus embats s'han estavellat sempre contra les nostres barreres.
Victòria molt meritòria. No m'atreveixo a dir que haguem estat clarament superiors perquè hi ha hagut fases pels dos equips, però si que hem demostrat saber competir a alt nivell, i ens hem endut la victòria en un partit d'aquells igualats que es decanten a favor del bàndol més encertat. I avui hem estat nosaltres!
Ho hem tornat a fer! A la vigília de Sant Jordi hem mort el drac. Bé, potser no era tant fort com això, però si que treia foc pels queixals quan ha vist amb impotència que sortiria derrotat del nostre camp.
Aquest any ja hem guanyat al primer i al tercer classificats. De fet, recordo que a l'anada el rival d'avui anava líder, i li vam remuntar dos cops el marcador, vam seguir buscant la victòria i vam perdre al darrer moment per un penalt discutible. Com pot ser que després d'aquestes proeses perdem amb el cuer que no havia guanyat cap partit?
Que no hi haguessin gols no vol dir que cap dels dos equips renunciés a l'atac, sinó que les defenses han estat efectives i sense fissures. Però a la segona part ha arribat la salsa del futbol, és a dir els gols. El plantejament ha estat semblant, les forces han seguit igualades, però aquesta vegada si que els atacants han estat capaços de desequilibrar les barreres defensives. El primer ha arribat en una falta al mig camp que el Terry ha enviat a l'olla amb tota la intenció de fer-la bullir. Allà el Miquel s'ha imposat per lluita i voluntat, i en el moment que ha vist forat l'ha clavat amb totes les ganes.
El gol ha fet enrabiar el rival. han començat els retrets mutus (començant per l'entrenador), les protestes a l'àrbitre i els intents de tangana. El més bronques era sens dubte el número 5 a qui els seus companys havien de calmar constantment amb un "Cállate, Sastre!".
La veritat és que els minuts següents han mantingut l'ofensiva i semblava més proper el seu gol que el nostre. Però s'ha repetit la història de l'anada amb els papers canviats, i el resultat s'ha girat en contra de l'equip que duia la iniciativa.
El gol ha arribat en un córner assajat. El gruix de les nostres forces s'han concentrat al primer pal, però era una tàctica de distracció per atreure els defenses, i realment la pilota ha anat al segon pal on el Marcel estava lliure de marca i ha connectat un remat de cap impecable impossible d'aturar.
Victòria molt meritòria. No m'atreveixo a dir que haguem estat clarament superiors perquè hi ha hagut fases pels dos equips, però si que hem demostrat saber competir a alt nivell, i ens hem endut la victòria en un partit d'aquells igualats que es decanten a favor del bàndol més encertat. I avui hem estat nosaltres!
Feliç dia de Sant Jordi
diumenge, 9 d’abril del 2017
Decíamos ayer...
Sant Ignasi 0 - 3 La Salle Bonanova
Com Fray Luis de Leon, que després de cinc anys a la presó va reprendre les classes amb el famós "decíamos ayer", avui era jo qui tornava als estadis després de vàries setmanes d'absència. I veig que no sóc l'únic que ha anat descuidant les obligacions, perquè enlloc de la nodrida claca de fa uns temps m'he trobat un solitari Santi Batlle fent front al públic local. Sort que no era l'hora de la migdiada que sinó m'hauria tocat veure el partit en solitari.
Però els xavals, ignorant amb insolència el que passava a la grada, han anat a la seva i s'han imposat amb claredat al col·legi rival. Vista la classificació el resultat era previsible, però avui sortíem amb dos factors en contra: un eren les baixes, provocades probablement per la proximitat de les vacances. Amb un únic recanvi a la banqueta, que s'ajuntava a una calor més pròpia de l'estiu que de la Setmana Santa, els xavals s'han vist obligats a fer un esforç físic suplementari per tirar el partit endavant. El segon factor en contra era l'hora. El darrer cop que havien hagut de matinar tant, senzillament van ajuntar el partit amb la festa nocturna i se'n van endur set golets cap a casa.
Però avui ha estat diferent, en part perquè sembla que aquesta nit havien fet més bondat, i sobretot perquè el rival d'avui no era el Valldoreix. Tot i així, han sortit bastant més intensos que nosaltres i els primers minuts han estat de clar domini local, que ha estat a punt de convertir-se en avantatge al marcador quan ens han assenyalat un penal en contra per unes mans dins l'àrea. Aquí el Sergi Cortés ha demostrat estar perfectament despert i amb un salt felí ha desviat la pilota.
Probablement ha estat la darrera oportunitat del Sant Ignasi per intentar puntuar, perquè després d'això el joc s'ha equilibrat i poc després ha arribat la jugada que decantaria la primera part a favor nostre. Contraatac elèctric que ha acabat amb una cavalcada del Livio per la banda dreta i una centrada milimètrica que el Miquel ha interceptat amb un salt a l'estil del Sergi Roberto contra el PSG.
A la segona part, el marcador a favor ens ha donat serenitat i convicció en la nostra superioritat, mentre que al rival ha semblat fer-li abaixar les pulsacions. El Cisneros s'havia proposat fer-nos oblidar l'absència de l'Andy i després de vàries jugades de mèrit ha tingut el premi del gol. Pilota a l'àrea que el Miquel ha prolongat amb un toc d'esperó increïble (i sent honestos diria que una mica afortunat) i el Pablo ha rematat amb precisió. El dos a zero feia justícia al joc que s'estava veient fins llavors i que ja ha durat la resta del partit. També és cert que el Sant Ignasi no s'ha rendit i ha intentat, amb més ganes que encert, fer arribar el perill a la porteria del Sergi. Però la veritat és que les millors ocasions han estat nostres, fruit d'un joc de toc que aquest any ha anat millorant força.
Faltaria veure si haguéssim mantingut l'estic de joc si ens haguessin marcat en qualsevol accident, però afortunadament no ha calgut comprovar-ho. Al contrari, al límit del temps el Cisneros ha fet una altra gran jugada dins l'àrea i ha enviat una passada de la mort al Miquel. Aquest ha relliscat en el moment més inoportú, però afortunadament darrera hi havia l'Ubach en posició vertical, i no ha tingut inconvenient en aprofitar el regal per establir el 0-3 definitiu.
Aquesta tarda el juvenil A té el matx decisiu per saber si l'any vinent jugarem a primera (perquè compto que seguirem tots, no?) Nosaltres enfilem la recta final sense aspiracions d'ascens, però amb possibilitats d'escalar unes quantes places a la classificació perquè amb sis puntets més estaríem cinquens. Llàstima dels regalets que hem anat prodigant al llarg de l'any (Sarrià, Barcino...), però enlloc de lamentar-nos concentrem-nos ens els propers matxs, sobretot contra rivals directes, i a veure si sortim bé a la foto final.
Com Fray Luis de Leon, que després de cinc anys a la presó va reprendre les classes amb el famós "decíamos ayer", avui era jo qui tornava als estadis després de vàries setmanes d'absència. I veig que no sóc l'únic que ha anat descuidant les obligacions, perquè enlloc de la nodrida claca de fa uns temps m'he trobat un solitari Santi Batlle fent front al públic local. Sort que no era l'hora de la migdiada que sinó m'hauria tocat veure el partit en solitari.
Però avui ha estat diferent, en part perquè sembla que aquesta nit havien fet més bondat, i sobretot perquè el rival d'avui no era el Valldoreix. Tot i així, han sortit bastant més intensos que nosaltres i els primers minuts han estat de clar domini local, que ha estat a punt de convertir-se en avantatge al marcador quan ens han assenyalat un penal en contra per unes mans dins l'àrea. Aquí el Sergi Cortés ha demostrat estar perfectament despert i amb un salt felí ha desviat la pilota.
A la segona part, el marcador a favor ens ha donat serenitat i convicció en la nostra superioritat, mentre que al rival ha semblat fer-li abaixar les pulsacions. El Cisneros s'havia proposat fer-nos oblidar l'absència de l'Andy i després de vàries jugades de mèrit ha tingut el premi del gol. Pilota a l'àrea que el Miquel ha prolongat amb un toc d'esperó increïble (i sent honestos diria que una mica afortunat) i el Pablo ha rematat amb precisió. El dos a zero feia justícia al joc que s'estava veient fins llavors i que ja ha durat la resta del partit. També és cert que el Sant Ignasi no s'ha rendit i ha intentat, amb més ganes que encert, fer arribar el perill a la porteria del Sergi. Però la veritat és que les millors ocasions han estat nostres, fruit d'un joc de toc que aquest any ha anat millorant força.
Aquesta tarda el juvenil A té el matx decisiu per saber si l'any vinent jugarem a primera (perquè compto que seguirem tots, no?) Nosaltres enfilem la recta final sense aspiracions d'ascens, però amb possibilitats d'escalar unes quantes places a la classificació perquè amb sis puntets més estaríem cinquens. Llàstima dels regalets que hem anat prodigant al llarg de l'any (Sarrià, Barcino...), però enlloc de lamentar-nos concentrem-nos ens els propers matxs, sobretot contra rivals directes, i a veure si sortim bé a la foto final.
diumenge, 8 de gener del 2017
Ens toca la fava
La Salle 1 - 3 Penya Anguera
Any nou, antics pecats. Reprenem la lluita amb derrota contra un rival de forces similars, tant sobre el paper com sobre el terreny de joc. I com ja ens ha passat en vàries ocasions, el partit s'ha decidit per petits detalls, que aquest cop s'han girat en contra.
El partit ha començat amb tanteig mutu, respecte entre els dos equips i molt de joc al mig camp, cosa que feia que no hi haguessin ocasions en cap de les dues porteries. Ja sabem que en aquestes situacions qui dispara primer té molt de guanyat i malauradament ha estat així, sobretot perquè ha estat un dispar amb repetició que els ha servit per agafar una distància de dos gols, i en un partit així aquesta distància pesa molt.
El primer gol ha arribat en un bon xut llunyà que el Xavi només ha pogut rebutjar en curt, i un davanter molt atent ha arribat primer al rebot i l'ha empès a la xarxa. El segon ha vingut per una pilota penjada a l'àrea que després de rebotar ha fet un efecte estrany i ha anat a parar a peus d'un rival que ha empalmat una bona volea.
Dues ocasions dos gols, just quan nosaltres també començàvem a treure'ns la son de les orelles i gaudíem d'ocasions fins i tot més clares. Primer ha estat en una rematada al pal del Miquel després d'una gran centrada del Livio, i després un doble remat del Marcel que ha topat en el propi Livio quan portava camí del gol.
A la segona part no hem sortit gaire bé, i ells amb la comoditat del marcador jugaven a veure-les venir i buscar el contraatac. Així ens han assestat la tercera estocada, aquest cop si amb una jugada de mèrit. En aquest punt hem tret l'orgull i han començat a sovintejar les arribades a la seva àrea, fins que l'Andy ha trenat una bona paret dins l'àrea amb el Sergi, ha fet un darrer control molt precís i ha definit a la perfecció en l'ú contra ú. La millor notícia de la jornada és veure que la seva ratxa golejadora segueix imparable.
El gol ens ha servit de revulsiu i durant uns minuts semblava que podíem aspirar al miracle, però de mica en mica el Penya Anguera s'ha tornat a situar i les forces han quedat novament igualades. Això si, al contrari que al principi del partit, tots dos equips estaven estirats i se succeïen ocasions pels dos bàndols. Per ser justos les seves han estat més clares i han obligat al Xavi a lluir-s'hi vàries vegades, però el seu porter també ha salvat alguna pilota que en cas d'haver entrat hauria donat molta emoció al partit. No ha estat així i el xiulet final de l'àrbitre ens ha indicat que ja podíem tornar a casa. Els xavals a oblidar les penes a base de "puestas", i els pares a prendre alguna cosa calenta per veure si les dues hores de "plantón" no acaben en refredat.
Any nou, antics pecats. Reprenem la lluita amb derrota contra un rival de forces similars, tant sobre el paper com sobre el terreny de joc. I com ja ens ha passat en vàries ocasions, el partit s'ha decidit per petits detalls, que aquest cop s'han girat en contra.
El partit ha començat amb tanteig mutu, respecte entre els dos equips i molt de joc al mig camp, cosa que feia que no hi haguessin ocasions en cap de les dues porteries. Ja sabem que en aquestes situacions qui dispara primer té molt de guanyat i malauradament ha estat així, sobretot perquè ha estat un dispar amb repetició que els ha servit per agafar una distància de dos gols, i en un partit així aquesta distància pesa molt.
El primer gol ha arribat en un bon xut llunyà que el Xavi només ha pogut rebutjar en curt, i un davanter molt atent ha arribat primer al rebot i l'ha empès a la xarxa. El segon ha vingut per una pilota penjada a l'àrea que després de rebotar ha fet un efecte estrany i ha anat a parar a peus d'un rival que ha empalmat una bona volea.
Dues ocasions dos gols, just quan nosaltres també començàvem a treure'ns la son de les orelles i gaudíem d'ocasions fins i tot més clares. Primer ha estat en una rematada al pal del Miquel després d'una gran centrada del Livio, i després un doble remat del Marcel que ha topat en el propi Livio quan portava camí del gol.
A la segona part no hem sortit gaire bé, i ells amb la comoditat del marcador jugaven a veure-les venir i buscar el contraatac. Així ens han assestat la tercera estocada, aquest cop si amb una jugada de mèrit. En aquest punt hem tret l'orgull i han començat a sovintejar les arribades a la seva àrea, fins que l'Andy ha trenat una bona paret dins l'àrea amb el Sergi, ha fet un darrer control molt precís i ha definit a la perfecció en l'ú contra ú. La millor notícia de la jornada és veure que la seva ratxa golejadora segueix imparable.
El gol ens ha servit de revulsiu i durant uns minuts semblava que podíem aspirar al miracle, però de mica en mica el Penya Anguera s'ha tornat a situar i les forces han quedat novament igualades. Això si, al contrari que al principi del partit, tots dos equips estaven estirats i se succeïen ocasions pels dos bàndols. Per ser justos les seves han estat més clares i han obligat al Xavi a lluir-s'hi vàries vegades, però el seu porter també ha salvat alguna pilota que en cas d'haver entrat hauria donat molta emoció al partit. No ha estat així i el xiulet final de l'àrbitre ens ha indicat que ja podíem tornar a casa. Els xavals a oblidar les penes a base de "puestas", i els pares a prendre alguna cosa calenta per veure si les dues hores de "plantón" no acaben en refredat.
diumenge, 11 de desembre del 2016
È com'è
Parc U.D. 3 - 2 La Salle Bonanova
La mare de l'Andy ens ha explicat que a Itàlia, quan no tens la sort que et mereixes, s'expressa la resignació amb l'expressió que dóna títol a la crònica. Hauríem pogut utilitzar la traducció "es lo que hay" però hauria tingut menys glamour.
I és que avui hem d'estar orgullosos de com hem plantejat el partit al camp del líder. Malgrat encaixar dos gols de mala sort, hem remuntat per dues vegades, amb el 2-2 hem seguit anant pel partit i hem tingut dues ocasions claríssimes d'aconseguir-ho. Al final hem perdut per un penalt dubtós i amb el líder perdent temps i demanant l'hora temerosos que els empatéssim per tercera vegada.
Després d'uns primers minuts en què ha quedat clar que no veníem a fer de comparses, ha arribat el seu primer gol quan un davanter ha interceptat una passada massa fluixa del Sergi Cortès. L'únic error del nostre gran porter ha suposat el primer disgust del dia, però no ens hem amilanat i al cap de cinc minuts el Jordi Carbajo tallava una contra del rival i a la velocitat del llamp enviava la pilota a l'àrea rival on encara hi havia l'Àlex Verdaguer que havia pujat a rematar. Temps de controlar, girar-se i afusellar el gol que el dia passat ens havia quedat a deure.
La resta de la primera part hem seguit igual de seriosos i no és fruit de la casualitat que s'hagi arribat al descans amb el marcador igualat.
Però a la segona part s'ha repetit la història. Després d'un inici igualat, hem badat en un córner on ningú ha estat capaç de treure la pilota i un davanter rival ha tingut temps de controlar, mirar la situació i enviar una vaselina, això si tècnicament perfecta, fora de l'abast del Sergi.
Novament hem tret forces de flaquesa i ben aviat hem trenat una bona jugada d'atac coronada amb una gran assistència de l'Andy i una perfecta definició del Villa. Les espases tornaven a estar en alt, i més aviat érem nosaltres qui mostrava l'ambició de descarregar-les sobre el desconcertat rival. I hem estat a punt de fer-ho en dues ocasions. Primer ha estat l'Andy qui ha rebut una pilota al límit de l'àrea, se n'ha anat del defensa amb un ràpid control de cap, i quan el porter ha sortit a la desesperada l'ha superat amb una vaselina que la mala sort ha volgut que se n'anés fora per milímetres. Fruit de la pressió ha arribat un córner a favor i la bola ha anat a parar a peus del Villa. Aquest l'ha empalmat amb tota l'ànima però un porter inspiradíssim ha arribat a temps de desviar la seva trajectòria quan ja anava a colar-se arran de travesser.
En canvi ells no han perdonat l'única ocasió que han tingut. Ha estat en un penalt per mans dins l'àrea. Possiblement no eren intencionades, però això sempre és subjectiu i no s'hi pot dir res. El rival l'ha convertit amb eficàcia i a partir d'aquí ha recuperat la confiança. Les seves línies han semblat ordenar-se de cop i els seus jugadors practicaven un joc més aviat especulatiu intentant que no passés res. Nosaltres no hem perdut la fe, però veient que se'ns tirava el temps a sobre hem començat a enviar pilotes a l'olla buscant el remat miraculós que fes justícia al nostre esforç. Però ens ha faltat el Sergio Ramos per fer realitat les intencions.
Tamquem l'any amb una derrota però amb molt bones sensacions. En un partit on teníem els dos centrals titulars perduts per Puigcerdà, hem sabut plantar-li cara al líder fins al darrer moment. Pocs partits a casa deu haver patit tant com avui. I que es preparin a la tornada!
La mare de l'Andy ens ha explicat que a Itàlia, quan no tens la sort que et mereixes, s'expressa la resignació amb l'expressió que dóna títol a la crònica. Hauríem pogut utilitzar la traducció "es lo que hay" però hauria tingut menys glamour.
I és que avui hem d'estar orgullosos de com hem plantejat el partit al camp del líder. Malgrat encaixar dos gols de mala sort, hem remuntat per dues vegades, amb el 2-2 hem seguit anant pel partit i hem tingut dues ocasions claríssimes d'aconseguir-ho. Al final hem perdut per un penalt dubtós i amb el líder perdent temps i demanant l'hora temerosos que els empatéssim per tercera vegada.
Després d'uns primers minuts en què ha quedat clar que no veníem a fer de comparses, ha arribat el seu primer gol quan un davanter ha interceptat una passada massa fluixa del Sergi Cortès. L'únic error del nostre gran porter ha suposat el primer disgust del dia, però no ens hem amilanat i al cap de cinc minuts el Jordi Carbajo tallava una contra del rival i a la velocitat del llamp enviava la pilota a l'àrea rival on encara hi havia l'Àlex Verdaguer que havia pujat a rematar. Temps de controlar, girar-se i afusellar el gol que el dia passat ens havia quedat a deure.
Però a la segona part s'ha repetit la història. Després d'un inici igualat, hem badat en un córner on ningú ha estat capaç de treure la pilota i un davanter rival ha tingut temps de controlar, mirar la situació i enviar una vaselina, això si tècnicament perfecta, fora de l'abast del Sergi.
Novament hem tret forces de flaquesa i ben aviat hem trenat una bona jugada d'atac coronada amb una gran assistència de l'Andy i una perfecta definició del Villa. Les espases tornaven a estar en alt, i més aviat érem nosaltres qui mostrava l'ambició de descarregar-les sobre el desconcertat rival. I hem estat a punt de fer-ho en dues ocasions. Primer ha estat l'Andy qui ha rebut una pilota al límit de l'àrea, se n'ha anat del defensa amb un ràpid control de cap, i quan el porter ha sortit a la desesperada l'ha superat amb una vaselina que la mala sort ha volgut que se n'anés fora per milímetres. Fruit de la pressió ha arribat un córner a favor i la bola ha anat a parar a peus del Villa. Aquest l'ha empalmat amb tota l'ànima però un porter inspiradíssim ha arribat a temps de desviar la seva trajectòria quan ja anava a colar-se arran de travesser.
En canvi ells no han perdonat l'única ocasió que han tingut. Ha estat en un penalt per mans dins l'àrea. Possiblement no eren intencionades, però això sempre és subjectiu i no s'hi pot dir res. El rival l'ha convertit amb eficàcia i a partir d'aquí ha recuperat la confiança. Les seves línies han semblat ordenar-se de cop i els seus jugadors practicaven un joc més aviat especulatiu intentant que no passés res. Nosaltres no hem perdut la fe, però veient que se'ns tirava el temps a sobre hem començat a enviar pilotes a l'olla buscant el remat miraculós que fes justícia al nostre esforç. Però ens ha faltat el Sergio Ramos per fer realitat les intencions.
Tamquem l'any amb una derrota però amb molt bones sensacions. En un partit on teníem els dos centrals titulars perduts per Puigcerdà, hem sabut plantar-li cara al líder fins al darrer moment. Pocs partits a casa deu haver patit tant com avui. I que es preparin a la tornada!
diumenge, 27 de novembre del 2016
Els trigemins ataquen de nou
La Salle Bonanova 4 - 0 Sant Ignasi
Sota l'amenaça de pluja, i en una hora especialment cruel pels amants de la migdiada, començava el que havia de ser un dels partits més complets dels nostres xavals en el que portem de temporada. Només una mare era testimoni de la centrada inicial, i és que avui, per primera vegada en molt de temps, estaven convocats els seus tres bessons. I no donaré més pistes sobre la identitat de la mare.
De mica en mica ens hem anat incorporant la resta, i els menys dormilegues hem arribat a temps de veure una bona jugada col·lectiva coronada amb una gran assistència del Sergi i una no menys brillant definició de l'Andy que confirma el seu excepcional estat de forma i el manté com a pichichi en solitari de la lliga, a dos gols de distància dels seus immediats perseguidors.
El gol no era casualitat. Estàvem jugant molt bé i arribant amb perill a l'àrea rival. I ho hem seguit fent tota la primera part, però no sense tornar a obtenir el premi del gol.
La incertesa del resultat ens mantenia alerta, i potser per això l'equip ha sortit igual d'endollat a la segona part. I aquesta vegada si que el bon joc s'ha traduït en gols, gràcies novament al recital d'encerts en pilota aturada. Al minut 10 hi havia una centrada de banda que després d'un rebot arribava al punt de penal, on el Sergi empalmava una duríssima volea que el porter rival només ha pogut refusar en curt perquè el Miquel, molt atent, recollís el rebot i afusellés el segon gol.
Cinc minuts després era el seu germà Pol qui rebia la pilota després d'un nou fora de banda, pentinat pel Miquel, i enganxava un bon remat amb la seva prodigiosa esquerra. Faltava només el gol de l'Àlex per completar la festa dels trigemins, però aquest estava a la defensa i naturalment ho tenia més difícil per marcar, malgrat el seu gran partit.
El matx estava sentenciat però seguíem practicant un joc agressiu i alhora atractiu. Ara feia una xilena el Miquel, ara una vaselina el Villa, ara l'Andy se n'anava de tres... I així com qui no vol la cosa ha arribat el quart a peus del Marcel, que aquesta temporada també està mullant bastant per ser defensa. Ha estat com de costum en el remat d'un córner, però la novetat és que no ho ha fet de cap sinó amb els peus.
Portem un any d'alts i baixos, i avui tocava sortir exultants. El dia vinent visitem al líder, i és de suposar que ens tornarà a posar a lloc, però si juguem com avui....
Sota l'amenaça de pluja, i en una hora especialment cruel pels amants de la migdiada, començava el que havia de ser un dels partits més complets dels nostres xavals en el que portem de temporada. Només una mare era testimoni de la centrada inicial, i és que avui, per primera vegada en molt de temps, estaven convocats els seus tres bessons. I no donaré més pistes sobre la identitat de la mare.
De mica en mica ens hem anat incorporant la resta, i els menys dormilegues hem arribat a temps de veure una bona jugada col·lectiva coronada amb una gran assistència del Sergi i una no menys brillant definició de l'Andy que confirma el seu excepcional estat de forma i el manté com a pichichi en solitari de la lliga, a dos gols de distància dels seus immediats perseguidors.
La incertesa del resultat ens mantenia alerta, i potser per això l'equip ha sortit igual d'endollat a la segona part. I aquesta vegada si que el bon joc s'ha traduït en gols, gràcies novament al recital d'encerts en pilota aturada. Al minut 10 hi havia una centrada de banda que després d'un rebot arribava al punt de penal, on el Sergi empalmava una duríssima volea que el porter rival només ha pogut refusar en curt perquè el Miquel, molt atent, recollís el rebot i afusellés el segon gol.
El matx estava sentenciat però seguíem practicant un joc agressiu i alhora atractiu. Ara feia una xilena el Miquel, ara una vaselina el Villa, ara l'Andy se n'anava de tres... I així com qui no vol la cosa ha arribat el quart a peus del Marcel, que aquesta temporada també està mullant bastant per ser defensa. Ha estat com de costum en el remat d'un córner, però la novetat és que no ho ha fet de cap sinó amb els peus.
Portem un any d'alts i baixos, i avui tocava sortir exultants. El dia vinent visitem al líder, i és de suposar que ens tornarà a posar a lloc, però si juguem com avui....
diumenge, 20 de novembre del 2016
Partido igualado: resultado desigual
Trajana 4 - 1La Salle Bonanova
Partido más igualado de lo que cabría intepretar por el resultado, especialmente en la primera parte.
Nuestro equipo salía con una alineación con ganas de guerra: Sergi Cortés bajo palos, Balsells, Ubach, Carbajo, Batlle, Villa, Xavi Cortés, Pol y Àlex Verdaguer, Alejandro y Andy. Luego irían incorporándose Joss, Pablo, Víctor y Livio
El ataque de La Salle parecía funcionar y Andy recibía y conservaba balones prometedores que, sin embargo, un portero local inspiradísimo (que responde al laureado apellido Villacampa) conseguía despejar o bloquear. El partido recién comenzaba, pero pronto veríamos que se echaba en falta un poco más de equilibrio en esos duelos.
Tanto lo echábamos en falta, que en el minuto 17, en una de las pocas llegadas a nuestra área, un jugador local caía dentro del área y el árbitro señalaba el punto fatídico. No fue tan malo porque el jugador local, previamente inspeccionado por Sergi Cortés, lograba una sorprendente carambola, tocando con el balón ambos postes de la portería y perdiéndose por la línea de fondo, fuera de la portería.
Cinco minutos después, Sergi Ubach arrancaba una jugada que terminaba con Andy encarando con balón al portero local y batiéndolo por primera y, lamentablemente, última vez.
Sin embago, este gol pareció espolear a los locales, especialmente al dúo formado por el número 7 (Grcía Merchán) y el 9 (Tello), que nos hacían el primero de los goles del Trajana en jugadas que descolocaban a nuestra defensa y dejaban la portería a merced de este último. Así caían dos goles en los minutos 31 y 44, el segundo de un espectacular remate de cabeza.
Justo antes, Alejandro veía al portero local adelantado, abría el maletín de los hechizos y conectaba un chut desde el centro del campo que tocaba la parte superior del larguero de la portería trajana... y se iba fuera por muy poquito. ¡Qué lástima no habernos ido a la caseta con un empate!
En el segundo tiempo se fue consolidando el dominio local. A pesar de eso, el equipo no bajaba los brazos y seguía trenzando jugadas que acababan con un 1 contra 1 entre nuestro delantero y Villacampa, que más que portero parecía pívot, impidiendo que recuperásemos posiciones en el marcador.
Sin embargo fueron los trajanos los que marcaban. En el minuto 66 el número 15, que había entrado en la segunda mitad, marcaba el 3-1. Este gol consiguió desarbolar nuestro juego y dio paso a unos últimos 20 minutos para olvidar, incluida la culminación del "hat-trick" del número 9, de los 6 que llva en liga y quien ya debe estar renegociando su contrato.
Partido para reflexionar y aprender de los errores.
Partido más igualado de lo que cabría intepretar por el resultado, especialmente en la primera parte.
Nuestro equipo salía con una alineación con ganas de guerra: Sergi Cortés bajo palos, Balsells, Ubach, Carbajo, Batlle, Villa, Xavi Cortés, Pol y Àlex Verdaguer, Alejandro y Andy. Luego irían incorporándose Joss, Pablo, Víctor y Livio
El ataque de La Salle parecía funcionar y Andy recibía y conservaba balones prometedores que, sin embargo, un portero local inspiradísimo (que responde al laureado apellido Villacampa) conseguía despejar o bloquear. El partido recién comenzaba, pero pronto veríamos que se echaba en falta un poco más de equilibrio en esos duelos.
Tanto lo echábamos en falta, que en el minuto 17, en una de las pocas llegadas a nuestra área, un jugador local caía dentro del área y el árbitro señalaba el punto fatídico. No fue tan malo porque el jugador local, previamente inspeccionado por Sergi Cortés, lograba una sorprendente carambola, tocando con el balón ambos postes de la portería y perdiéndose por la línea de fondo, fuera de la portería.
Cinco minutos después, Sergi Ubach arrancaba una jugada que terminaba con Andy encarando con balón al portero local y batiéndolo por primera y, lamentablemente, última vez.
Sin embago, este gol pareció espolear a los locales, especialmente al dúo formado por el número 7 (Grcía Merchán) y el 9 (Tello), que nos hacían el primero de los goles del Trajana en jugadas que descolocaban a nuestra defensa y dejaban la portería a merced de este último. Así caían dos goles en los minutos 31 y 44, el segundo de un espectacular remate de cabeza.
Justo antes, Alejandro veía al portero local adelantado, abría el maletín de los hechizos y conectaba un chut desde el centro del campo que tocaba la parte superior del larguero de la portería trajana... y se iba fuera por muy poquito. ¡Qué lástima no habernos ido a la caseta con un empate!
En el segundo tiempo se fue consolidando el dominio local. A pesar de eso, el equipo no bajaba los brazos y seguía trenzando jugadas que acababan con un 1 contra 1 entre nuestro delantero y Villacampa, que más que portero parecía pívot, impidiendo que recuperásemos posiciones en el marcador.
Sin embargo fueron los trajanos los que marcaban. En el minuto 66 el número 15, que había entrado en la segunda mitad, marcaba el 3-1. Este gol consiguió desarbolar nuestro juego y dio paso a unos últimos 20 minutos para olvidar, incluida la culminación del "hat-trick" del número 9, de los 6 que llva en liga y quien ya debe estar renegociando su contrato.
Partido para reflexionar y aprender de los errores.
diumenge, 13 de novembre del 2016
Rebentant pronòstics
La Salle Bonanova 6 - 2 Hospitalense
Aquest any ens hem proposat esguerrar totes les travesses. Si el dia passat vam empatar un partit que tothom donava per guanyat, avui que veníem més pessimistes li hem etzibat una bona pallissa a un rival que com a mínim ens hauria d'haver fet patir.
I és que teníem davant al famós equip que fa dos anys es va sortir de la taula i ens en va clavar dotze a casa seva. A la classificació anàvem frec a frec, però mirant els partits contra els mateixos rivals ells havien tret millors resultats. I a sobre s'han presentat amb unes torres humanes d'allò més intimidador, especialment l'immens número 6 que era d'aquells que si te'ls trobes pel carrer canvies de vorera ràpidament.
I efectivament el partit ha començat de tu a tu, però hem aconseguit avançar-nos al marcador en una jugada a pilota aturada: fora de banda que després d'alguns rebots arriba a la mitja lluna on l'Alejandro empalma un xut creuat impressionant.
Aquest any està sent molt important obrir la llauna però avui no ha estat així perquè al cap de dos minuts els rivals han trenat una ràpida jugada i un davanter ha aconseguit guanyar l'esquena dels nostres defenses per empatar el partit. Han seguit uns altres minuts igualats, i fins i tot amb certa iniciativa per part d'ells, però hem estat nosaltres qui hem desfet la igualada cap al minut 30. I ha estat novament en pilota aturada. Falta a l'olla des del mig camp i rematada de cap impecable de l'Andy. El gol ha desorganitzat al rival i al minut següent hem tornat a muntar una ràpida jugada que ha arribat al límit de l'àrea. Allà el Sergi ha rematat i el Pablo ha desviat la trajectòria despistant al porter que només ha pogut tocar-la sense impedir que el tercer gol pugés al marcador "virtual" del nostre magnífic camp (això si, una mica fosquet a aquelles hores).
Amb aquest resultat hem arribat al descans, i a la represa hem ampliat la diferència. Endevineu com? Si, a pilota aturada. Córner al segon pal on arribava el Víctor (el més petit de tots), i després d'un bon control superava al porter (el més grassonet de tots).
Com molt bé sabem des de la setmana passada, el 4-1 no és un resultat definitiu, i quan ens han marcat el 4-2 en una bona jugada atacant hem temut que la història es repetís. Però avui veníem amb la lliçó apresa i enlloc de caure en el pànic hem aprofitat que el rival ha pujat línies per impartir una lliçó de contraatac, amb el Pol i l'Andy com punyals creant molt més perill que no pas ells. El nostre superior posicionament s'ha traduït en el cinquè gol similar al segon però amb una falta encara més llunyana. El Marcel, demostrant que el 10 en física no va ser per casualitat, ha enviat una paràbola perfecta al segon pal. Els defenses, a qui segurament els quedarà la física per setembre, han vist com la bola els passava per sobre el cap, mentre el Pol si que aplicava la fórmula correcta i esperava tranquil·lament que la pilota li arribés al cap per creuar-la lluny de l'abast del porter. I l'Andy ha tancat el marcador amb un contraatac molt ben portat on el primer control ha estat mig gol.
Bon partit contra un bon rival. Potser el resultat és una mica exagerat, però demostra que som un equip sòlid i, al contrari que en anys anteriors, capaços de desequilibrar els partits en jugades d'estratègia. Avui tots dos equips hem fet dos gols en jugada, però la diferència ha estat que nosaltres n'hem fet quatre a pilota aturada, i això que les torres de davant semblaven inexpugnables!
Avui dormim quarts, a l'espera del que facin demà els nostres rivals directes, i la setmana vinent tenim l'oportunitat de seguir pujant perquè juguem contra el Trajana que està bastant més avall a la classificació. Però la veritat és que, tal com estan les coses aquest any, no m'atreveixo a fer cap travessa.
Aquest any ens hem proposat esguerrar totes les travesses. Si el dia passat vam empatar un partit que tothom donava per guanyat, avui que veníem més pessimistes li hem etzibat una bona pallissa a un rival que com a mínim ens hauria d'haver fet patir.
I és que teníem davant al famós equip que fa dos anys es va sortir de la taula i ens en va clavar dotze a casa seva. A la classificació anàvem frec a frec, però mirant els partits contra els mateixos rivals ells havien tret millors resultats. I a sobre s'han presentat amb unes torres humanes d'allò més intimidador, especialment l'immens número 6 que era d'aquells que si te'ls trobes pel carrer canvies de vorera ràpidament.
I efectivament el partit ha començat de tu a tu, però hem aconseguit avançar-nos al marcador en una jugada a pilota aturada: fora de banda que després d'alguns rebots arriba a la mitja lluna on l'Alejandro empalma un xut creuat impressionant.
Aquest any està sent molt important obrir la llauna però avui no ha estat així perquè al cap de dos minuts els rivals han trenat una ràpida jugada i un davanter ha aconseguit guanyar l'esquena dels nostres defenses per empatar el partit. Han seguit uns altres minuts igualats, i fins i tot amb certa iniciativa per part d'ells, però hem estat nosaltres qui hem desfet la igualada cap al minut 30. I ha estat novament en pilota aturada. Falta a l'olla des del mig camp i rematada de cap impecable de l'Andy. El gol ha desorganitzat al rival i al minut següent hem tornat a muntar una ràpida jugada que ha arribat al límit de l'àrea. Allà el Sergi ha rematat i el Pablo ha desviat la trajectòria despistant al porter que només ha pogut tocar-la sense impedir que el tercer gol pugés al marcador "virtual" del nostre magnífic camp (això si, una mica fosquet a aquelles hores).
Amb aquest resultat hem arribat al descans, i a la represa hem ampliat la diferència. Endevineu com? Si, a pilota aturada. Córner al segon pal on arribava el Víctor (el més petit de tots), i després d'un bon control superava al porter (el més grassonet de tots).
Com molt bé sabem des de la setmana passada, el 4-1 no és un resultat definitiu, i quan ens han marcat el 4-2 en una bona jugada atacant hem temut que la història es repetís. Però avui veníem amb la lliçó apresa i enlloc de caure en el pànic hem aprofitat que el rival ha pujat línies per impartir una lliçó de contraatac, amb el Pol i l'Andy com punyals creant molt més perill que no pas ells. El nostre superior posicionament s'ha traduït en el cinquè gol similar al segon però amb una falta encara més llunyana. El Marcel, demostrant que el 10 en física no va ser per casualitat, ha enviat una paràbola perfecta al segon pal. Els defenses, a qui segurament els quedarà la física per setembre, han vist com la bola els passava per sobre el cap, mentre el Pol si que aplicava la fórmula correcta i esperava tranquil·lament que la pilota li arribés al cap per creuar-la lluny de l'abast del porter. I l'Andy ha tancat el marcador amb un contraatac molt ben portat on el primer control ha estat mig gol.
Bon partit contra un bon rival. Potser el resultat és una mica exagerat, però demostra que som un equip sòlid i, al contrari que en anys anteriors, capaços de desequilibrar els partits en jugades d'estratègia. Avui tots dos equips hem fet dos gols en jugada, però la diferència ha estat que nosaltres n'hem fet quatre a pilota aturada, i això que les torres de davant semblaven inexpugnables!
Avui dormim quarts, a l'espera del que facin demà els nostres rivals directes, i la setmana vinent tenim l'oportunitat de seguir pujant perquè juguem contra el Trajana que està bastant més avall a la classificació. Però la veritat és que, tal com estan les coses aquest any, no m'atreveixo a fer cap travessa.
diumenge, 6 de novembre del 2016
dilluns, 31 d’octubre del 2016
Quina castanya !!!
La Salle Bonanova 1 - 4 Valldoreix
En una celebració com la castanyada es necessiten per lògica castanyes, i això és el que hem rebut del Valldoreix, quatre castanyes. Aquest partit serà difícil d’empassar, com un gran tros de boniato sense moscatell.
Aquesta nit canviaran l’hora i també m’he adonat de la gran quantitat de canvis de l’equip respecte l’any passat; nou entrenador i nou joc, marxa d’alguns jugadors... Però hi ha coses que no canvien. El que més m’agrada és veure antics jugadors animant als seus ex-companys, ahir va venir en Àlex Pujol. Però com passa aquest any a l’estadi de Cornellà, costa molt veure guanyar a l’equip local. Però de ben segur aquesta dinàmica es trencarà.
Respecte el partit contra el Valldoreix no crec que passi a la història. Els nostres van sortir un xic confiats, suposo que el resultat del partit amistós els feia creure favorits, i la finalització dels parcials els va relaxar més del compte. Però el futbol està ple de frases tòpiques com, “No hay enemigo pequeño”, “Somos 11 conta 11”, i avui s'ha tornat a demostrar.
La distribució dels nostres jugadors damunt del camp impedia que el rival jugués amb comoditat, però nosaltres tampoc inquietàvem al porter rival. Ens costava molt arribar a la porteria contraria. La primera ocasió clara de gol va venir del Valldoreix, però el pal ens va afavorir aquesta vegada i la pilota va sortir rebutjada. Després d’un córner, però la deessa fortuna no ens va a tornar a somriure, i el rebot de la pilota al pal va entrar a l'interior de la porteria, 0-1.
El 0-2 no va trigar gaire en arribar. No s'estava jugant malament però dues vegades que arriba el rival i dos gols, massa botí pel que s'estava veient damunt del terreny de joc. Un premi excessiu. Amb aquest resultat finalitza la primera part. Crèiem que la remuntada era possible, no generàvem gaire perill però jugàvem de forma ordenada.
S'inicia la segona part amb alguns canvis a l'alineació, però l'esquema de joc no varia.
No sortim del tot endollats i arriba aviat el 0-3. Massa premi pel rival, atenent al joc practicat per ambdós equips.
1-3. Gran jugada de l'Andy. Les esperances de donar la volta al marcador tornen a la limitada afició, no mereixem perdre. Però la vida és dura i arriba l'1-4. Partit de senyors, de “guante blanco”, però en Victor es lesiona tot sol lluitant amb força una pilota al mig camp, demana ell mateix el canvi. Esperem que no sigui res i es recuperi aviat
Independentment del resultat, els xavals han lluitat fins el final, com sempre. Igual que l'Espanyol les victòries a l'estadi no es faran esperar, amb aquest esperit estic seguir que serà aviat. Molts ànims, la propera victòria està més a prop.
Jordi Balsells
En una celebració com la castanyada es necessiten per lògica castanyes, i això és el que hem rebut del Valldoreix, quatre castanyes. Aquest partit serà difícil d’empassar, com un gran tros de boniato sense moscatell.
Aquesta nit canviaran l’hora i també m’he adonat de la gran quantitat de canvis de l’equip respecte l’any passat; nou entrenador i nou joc, marxa d’alguns jugadors... Però hi ha coses que no canvien. El que més m’agrada és veure antics jugadors animant als seus ex-companys, ahir va venir en Àlex Pujol. Però com passa aquest any a l’estadi de Cornellà, costa molt veure guanyar a l’equip local. Però de ben segur aquesta dinàmica es trencarà.
Respecte el partit contra el Valldoreix no crec que passi a la història. Els nostres van sortir un xic confiats, suposo que el resultat del partit amistós els feia creure favorits, i la finalització dels parcials els va relaxar més del compte. Però el futbol està ple de frases tòpiques com, “No hay enemigo pequeño”, “Somos 11 conta 11”, i avui s'ha tornat a demostrar.
El 0-2 no va trigar gaire en arribar. No s'estava jugant malament però dues vegades que arriba el rival i dos gols, massa botí pel que s'estava veient damunt del terreny de joc. Un premi excessiu. Amb aquest resultat finalitza la primera part. Crèiem que la remuntada era possible, no generàvem gaire perill però jugàvem de forma ordenada.
No sortim del tot endollats i arriba aviat el 0-3. Massa premi pel rival, atenent al joc practicat per ambdós equips.
1-3. Gran jugada de l'Andy. Les esperances de donar la volta al marcador tornen a la limitada afició, no mereixem perdre. Però la vida és dura i arriba l'1-4. Partit de senyors, de “guante blanco”, però en Victor es lesiona tot sol lluitant amb força una pilota al mig camp, demana ell mateix el canvi. Esperem que no sigui res i es recuperi aviat
Jordi Balsells
diumenge, 23 d’octubre del 2016
Gran segona part
Bon Pastor 1 - 4 La Salle Bonanova
La visita al Bon Pastor s'ha convertit en un clàssic. Recordo un any que vam estar amenitzats pels crits d'una senyora amb veu de soprano, i avui hem gaudit de la retransmissió en directe d'un hooligan de l'equip blau.
I a desgrat seu, ha hagut de narrar la derrota del seu equip, en un partit que semblava més igualat del que reflecteix el marcador final. Avui ha passat a l'inrevés que el dia de la Grama on després d'un inici anivellat ens van fer un gol i a partir de llavors van ser molt superiors.
Efectivament, a la primera part no podem dir que ens meresquéssim la victòria. Hem acabat 0-0 i és el millor que ens podia passar perquè si algú ha tingut ocasions han estat ells. La majoria han arribat per badades defensives provocades per voler sortit amb la pilota controlada. És l'aposta d'aquest any i no puc fer més que aplaudir-la, però a partir d'ara el Marcel ja s'ha compromès a portar uns "tranquimazol" a cada partit.
Sort que a la segona part la cosa ha canviat, i bona part de la "culpa" ha estat del gol matiner. Ha arribat en un contraatac molt ben portat pel Villa que ha esperat al moment just per fer la passada que deixava sol al Pol. Però faltava materialitzar-la perquè un defensa arribava com una bala i el porter ha sortit a tapar forats. I el Pol ho ha fet perfecte: control ràpid i rematada creuada amb l'esquerra. Un gol com diem importantíssim, molt més del que demostrava la serena celebració del seu autor, que aquest any sembla disposat a endur-se el pichichi.
Poc després ha vingut un altre revés pel rival quan un dels seus jugadors ha perdut el cap i ha vist la vermella directa per una duríssima entrada al Livio i la grenya posterior.
Per cert, cal destacar la personalitat de la joveníssima arbitressa, que pot haver fet algun error però no s'ha deixat intimidar per les pressions de l'entrenador rival i fins i tot en un moment donat l'ha cridat a l'ordre. I sort que no sentia els comentaris de la grada que de tant masclistes fan de mal repetir.
L'expulsió ha vingut seguida del segon gol, obra de l'Andy i també amb l'esquerra, després d'aprofitar un mal rebuig de la defensa. Això semblava sentenciar el partit, i el nostre locutor ha anunciat que ja en tenia prou i se n'ha anat, m'imagino que a radiar algun altre partit. Però s'ha precipitat, perquè només sortir del camp el Bon Pastor ha reduït diferències en una jugada aïllada on el davanter centre s'ha quedat sol i ha fet una vaselina que m'ha semblat una mica afortunada.
Però no ens hem deixat endur pel pànic, i cinc minuts després el Sergi s'ha colat per la banda esquerra, on havíem descobert que hi havia el taló d'Aquil·les del rival, i ha fet la passada de la mort que l'Alejandro ha executat impecablement.
Aquesta estocada si que era definitiva, i a partir d'aquí hem jugat a plaer i hem arrodonit la golejada amb un gol del Sergi en jugada personal.
Els tres punts són importants i ens coloquen provisionalment en una excel·lent tercera posició, però sobretot em quedo amb l'actitud competitiva de l'equip. Recordem que l'any passat en aquest mateix camp ens van pujar els colors en veure la impotència dels xavals quan perdien 1-0 però es veien obligats a seguir defensant enlloc de buscar si un miracle els proporcionava l'empat. La feina dels entrenadors és molt difícil i s'ha de ser a dintre per poder jutjar-la, però vist des de fora l'actitud d'avui sembla bastant més constructiva i motivadora pels xavals. El que és segur és que avui hem anat a fer el vermut de més bon humor que l'any passat.
La visita al Bon Pastor s'ha convertit en un clàssic. Recordo un any que vam estar amenitzats pels crits d'una senyora amb veu de soprano, i avui hem gaudit de la retransmissió en directe d'un hooligan de l'equip blau.
Efectivament, a la primera part no podem dir que ens meresquéssim la victòria. Hem acabat 0-0 i és el millor que ens podia passar perquè si algú ha tingut ocasions han estat ells. La majoria han arribat per badades defensives provocades per voler sortit amb la pilota controlada. És l'aposta d'aquest any i no puc fer més que aplaudir-la, però a partir d'ara el Marcel ja s'ha compromès a portar uns "tranquimazol" a cada partit.
Poc després ha vingut un altre revés pel rival quan un dels seus jugadors ha perdut el cap i ha vist la vermella directa per una duríssima entrada al Livio i la grenya posterior.
L'expulsió ha vingut seguida del segon gol, obra de l'Andy i també amb l'esquerra, després d'aprofitar un mal rebuig de la defensa. Això semblava sentenciar el partit, i el nostre locutor ha anunciat que ja en tenia prou i se n'ha anat, m'imagino que a radiar algun altre partit. Però s'ha precipitat, perquè només sortir del camp el Bon Pastor ha reduït diferències en una jugada aïllada on el davanter centre s'ha quedat sol i ha fet una vaselina que m'ha semblat una mica afortunada.
Aquesta estocada si que era definitiva, i a partir d'aquí hem jugat a plaer i hem arrodonit la golejada amb un gol del Sergi en jugada personal.
diumenge, 16 d’octubre del 2016
Dissabte de resurrecció
La Salle Bonanova 2 - 2 Barcino
Abans que res disculpar-me per difondre un resultat erroni al whatsapp. Almenys ha servit per valorar el punt aconseguit en un partit que havíem donat per mort i enterrat. Resulta que el primer gol ha estat massa matiner fins i tot pels soferts pares que s'han saltat la migdiada. I no m'hi compto, o sigui que tindrem una crònica basada en el boca-orella. Sort que per compensar disposem de les magnífiques fotografies que ha enviat el Carlos Cisneros. Podeu veure la col·lecció sencera aquí (si no us deixa entrar demaneu-li al Pablo que us comparteixi la carpeta).
Tornant al partit, començaré per la part que he vist, és a dir pels set minuts finals, que Déu-n'hi-do el que han donat de si. He arribat just a temps per veure com li arribava la pilota a un davanter rival que, en probable fora de joc, la creuava lluny de l'abast de l'Apa. Gran celebració a la grada i crits de "ahora a jugar con cabeza", que m'han descol·locat una mica perquè segons les informacions via whatsapp aquell gol era el 0-2 i pràcticament sentenciava el partit.
També m'ha sorprès veure tota la grada ocupada per les tropes del Barcino. Tota? No, al costat de la porteria tres irreductibles Lasallians resistien ara i sempre a l'invasor. Cap allà me n'he anat mentre per completar les desgràcies l'àrbitre ensenyava dues grogues consecutives al Xavi Batlle per protestar el fora de joc. Sembla que la segona ha estat exagerada perquè no hi ha hagut insults ni manca de respecte.
El joc s'ha reprès amb les nostres forces abocades a la porteria rival. Fruit d'això ha arribat un penal favorable. L'Andy ha assumit la responsabilitat de tirar-lo però ha intentat fer-ho per alt i se n'hi ha anat per sobre el travesser. Això passa a qui s'arrisca, i l'Andy està fent un inici de temporada excel·lent. Esperem que això no el desanimi.
Aquest nou revés no ens ha fet defallir, i al darrer minut hem llançat un córner que després de varis rebots ha arribat a peus del Marcel més o menys al punt de penalt. Tal com venia ha empalmat una bona volea lluny de l'abast del porter però no tant d'un defensa que en línia de gol ha estat a punt de rebutjar-la. Per sort no ha estat així i l'empat ha pujat al marcador.
No hi ha hagut temps per més. En set minuts s'havia girat la truita però al final tot ha quedat igual .
Què havia passat fins llavors? Doncs diuen els cronistes de l'època que al minut 7 el Rodri rebia una pilota al límit de l'àrea. Bon control, passeta endavant i xut potent per obrir el marcador. L'Alejandro és un altre que també ha començat la temporada molt endollat.
Però l'alegria ha durat poc. Al cap de cinc minuts, el rival ha tret un fora de banda i una badada col·lectiva de la defensa ha permès que la bola arribés directament al davanter centre rival que ho ha tingut fàcil per batre el Xavi.
La resta de la primera part ha estat igualada, però no avorrida, i tots dos equips han disposat de vàries ocasions per desfer l'empat. El mateix podem dir de la segona part, però malgrat tots els intents el marcador no s'ha mogut fins els trepidants minuts finals que ja coneixem.
En fi, tal com ha anat em queda la sensació d'haver salvat un punt, però vist amb perspectiva crec que és un partit on es podia aspirar a més. Veient els nois sortint amb el cap alt, no dubto que ho seguirem intentant.
Abans que res disculpar-me per difondre un resultat erroni al whatsapp. Almenys ha servit per valorar el punt aconseguit en un partit que havíem donat per mort i enterrat. Resulta que el primer gol ha estat massa matiner fins i tot pels soferts pares que s'han saltat la migdiada. I no m'hi compto, o sigui que tindrem una crònica basada en el boca-orella. Sort que per compensar disposem de les magnífiques fotografies que ha enviat el Carlos Cisneros. Podeu veure la col·lecció sencera aquí (si no us deixa entrar demaneu-li al Pablo que us comparteixi la carpeta).
El joc s'ha reprès amb les nostres forces abocades a la porteria rival. Fruit d'això ha arribat un penal favorable. L'Andy ha assumit la responsabilitat de tirar-lo però ha intentat fer-ho per alt i se n'hi ha anat per sobre el travesser. Això passa a qui s'arrisca, i l'Andy està fent un inici de temporada excel·lent. Esperem que això no el desanimi.
No hi ha hagut temps per més. En set minuts s'havia girat la truita però al final tot ha quedat igual .
Què havia passat fins llavors? Doncs diuen els cronistes de l'època que al minut 7 el Rodri rebia una pilota al límit de l'àrea. Bon control, passeta endavant i xut potent per obrir el marcador. L'Alejandro és un altre que també ha començat la temporada molt endollat.
La resta de la primera part ha estat igualada, però no avorrida, i tots dos equips han disposat de vàries ocasions per desfer l'empat. El mateix podem dir de la segona part, però malgrat tots els intents el marcador no s'ha mogut fins els trepidants minuts finals que ja coneixem.
En fi, tal com ha anat em queda la sensació d'haver salvat un punt, però vist amb perspectiva crec que és un partit on es podia aspirar a més. Veient els nois sortint amb el cap alt, no dubto que ho seguirem intentant.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)