La mare de l'Andy ens ha explicat que a Itàlia, quan no tens la sort que et mereixes, s'expressa la resignació amb l'expressió que dóna títol a la crònica. Hauríem pogut utilitzar la traducció "es lo que hay" però hauria tingut menys glamour.
I és que avui hem d'estar orgullosos de com hem plantejat el partit al camp del líder. Malgrat encaixar dos gols de mala sort, hem remuntat per dues vegades, amb el 2-2 hem seguit anant pel partit i hem tingut dues ocasions claríssimes d'aconseguir-ho. Al final hem perdut per un penalt dubtós i amb el líder perdent temps i demanant l'hora temerosos que els empatéssim per tercera vegada.
Després d'uns primers minuts en què ha quedat clar que no veníem a fer de comparses, ha arribat el seu primer gol quan un davanter ha interceptat una passada massa fluixa del Sergi Cortès. L'únic error del nostre gran porter ha suposat el primer disgust del dia, però no ens hem amilanat i al cap de cinc minuts el Jordi Carbajo tallava una contra del rival i a la velocitat del llamp enviava la pilota a l'àrea rival on encara hi havia l'Àlex Verdaguer que havia pujat a rematar. Temps de controlar, girar-se i afusellar el gol que el dia passat ens havia quedat a deure.
Però a la segona part s'ha repetit la història. Després d'un inici igualat, hem badat en un córner on ningú ha estat capaç de treure la pilota i un davanter rival ha tingut temps de controlar, mirar la situació i enviar una vaselina, això si tècnicament perfecta, fora de l'abast del Sergi.
Novament hem tret forces de flaquesa i ben aviat hem trenat una bona jugada d'atac coronada amb una gran assistència de l'Andy i una perfecta definició del Villa. Les espases tornaven a estar en alt, i més aviat érem nosaltres qui mostrava l'ambició de descarregar-les sobre el desconcertat rival. I hem estat a punt de fer-ho en dues ocasions. Primer ha estat l'Andy qui ha rebut una pilota al límit de l'àrea, se n'ha anat del defensa amb un ràpid control de cap, i quan el porter ha sortit a la desesperada l'ha superat amb una vaselina que la mala sort ha volgut que se n'anés fora per milímetres. Fruit de la pressió ha arribat un córner a favor i la bola ha anat a parar a peus del Villa. Aquest l'ha empalmat amb tota l'ànima però un porter inspiradíssim ha arribat a temps de desviar la seva trajectòria quan ja anava a colar-se arran de travesser.
En canvi ells no han perdonat l'única ocasió que han tingut. Ha estat en un penalt per mans dins l'àrea. Possiblement no eren intencionades, però això sempre és subjectiu i no s'hi pot dir res. El rival l'ha convertit amb eficàcia i a partir d'aquí ha recuperat la confiança. Les seves línies han semblat ordenar-se de cop i els seus jugadors practicaven un joc més aviat especulatiu intentant que no passés res. Nosaltres no hem perdut la fe, però veient que se'ns tirava el temps a sobre hem començat a enviar pilotes a l'olla buscant el remat miraculós que fes justícia al nostre esforç. Però ens ha faltat el Sergio Ramos per fer realitat les intencions.
Tamquem l'any amb una derrota però amb molt bones sensacions. En un partit on teníem els dos centrals titulars perduts per Puigcerdà, hem sabut plantar-li cara al líder fins al darrer moment. Pocs partits a casa deu haver patit tant com avui. I que es preparin a la tornada!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada