La Salle 1 - 3 Penya Anguera
Any nou, antics pecats. Reprenem la lluita amb derrota contra un rival de forces similars, tant sobre el paper com sobre el terreny de joc. I com ja ens ha passat en vàries ocasions, el partit s'ha decidit per petits detalls, que aquest cop s'han girat en contra.
El partit ha començat amb tanteig mutu, respecte entre els dos equips i molt de joc al mig camp, cosa que feia que no hi haguessin ocasions en cap de les dues porteries. Ja sabem que en aquestes situacions qui dispara primer té molt de guanyat i malauradament ha estat així, sobretot perquè ha estat un dispar amb repetició que els ha servit per agafar una distància de dos gols, i en un partit així aquesta distància pesa molt.
El primer gol ha arribat en un bon xut llunyà que el Xavi només ha pogut rebutjar en curt, i un davanter molt atent ha arribat primer al rebot i l'ha empès a la xarxa. El segon ha vingut per una pilota penjada a l'àrea que després de rebotar ha fet un efecte estrany i ha anat a parar a peus d'un rival que ha empalmat una bona volea.
Dues ocasions dos gols, just quan nosaltres també començàvem a treure'ns la son de les orelles i gaudíem d'ocasions fins i tot més clares. Primer ha estat en una rematada al pal del Miquel després d'una gran centrada del Livio, i després un doble remat del Marcel que ha topat en el propi Livio quan portava camí del gol.
A la segona part no hem sortit gaire bé, i ells amb la comoditat del marcador jugaven a veure-les venir i buscar el contraatac. Així ens han assestat la tercera estocada, aquest cop si amb una jugada de mèrit. En aquest punt hem tret l'orgull i han començat a sovintejar les arribades a la seva àrea, fins que l'Andy ha trenat una bona paret dins l'àrea amb el Sergi, ha fet un darrer control molt precís i ha definit a la perfecció en l'ú contra ú. La millor notícia de la jornada és veure que la seva ratxa golejadora segueix imparable.
El gol ens ha servit de revulsiu i durant uns minuts semblava que podíem aspirar al miracle, però de mica en mica el Penya Anguera s'ha tornat a situar i les forces han quedat novament igualades. Això si, al contrari que al principi del partit, tots dos equips estaven estirats i se succeïen ocasions pels dos bàndols. Per ser justos les seves han estat més clares i han obligat al Xavi a lluir-s'hi vàries vegades, però el seu porter també ha salvat alguna pilota que en cas d'haver entrat hauria donat molta emoció al partit. No ha estat així i el xiulet final de l'àrbitre ens ha indicat que ja podíem tornar a casa. Els xavals a oblidar les penes a base de "puestas", i els pares a prendre alguna cosa calenta per veure si les dues hores de "plantón" no acaben en refredat.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada