Aquest any ens hem proposat esguerrar totes les travesses. Si el dia passat vam empatar un partit que tothom donava per guanyat, avui que veníem més pessimistes li hem etzibat una bona pallissa a un rival que com a mínim ens hauria d'haver fet patir.
I és que teníem davant al famós equip que fa dos anys es va sortir de la taula i ens en va clavar dotze a casa seva. A la classificació anàvem frec a frec, però mirant els partits contra els mateixos rivals ells havien tret millors resultats. I a sobre s'han presentat amb unes torres humanes d'allò més intimidador, especialment l'immens número 6 que era d'aquells que si te'ls trobes pel carrer canvies de vorera ràpidament.
I efectivament el partit ha començat de tu a tu, però hem aconseguit avançar-nos al marcador en una jugada a pilota aturada: fora de banda que després d'alguns rebots arriba a la mitja lluna on l'Alejandro empalma un xut creuat impressionant.
Aquest any està sent molt important obrir la llauna però avui no ha estat així perquè al cap de dos minuts els rivals han trenat una ràpida jugada i un davanter ha aconseguit guanyar l'esquena dels nostres defenses per empatar el partit. Han seguit uns altres minuts igualats, i fins i tot amb certa iniciativa per part d'ells, però hem estat nosaltres qui hem desfet la igualada cap al minut 30. I ha estat novament en pilota aturada. Falta a l'olla des del mig camp i rematada de cap impecable de l'Andy. El gol ha desorganitzat al rival i al minut següent hem tornat a muntar una ràpida jugada que ha arribat al límit de l'àrea. Allà el Sergi ha rematat i el Pablo ha desviat la trajectòria despistant al porter que només ha pogut tocar-la sense impedir que el tercer gol pugés al marcador "virtual" del nostre magnífic camp (això si, una mica fosquet a aquelles hores).
Amb aquest resultat hem arribat al descans, i a la represa hem ampliat la diferència. Endevineu com? Si, a pilota aturada. Córner al segon pal on arribava el Víctor (el més petit de tots), i després d'un bon control superava al porter (el més grassonet de tots).
Com molt bé sabem des de la setmana passada, el 4-1 no és un resultat definitiu, i quan ens han marcat el 4-2 en una bona jugada atacant hem temut que la història es repetís. Però avui veníem amb la lliçó apresa i enlloc de caure en el pànic hem aprofitat que el rival ha pujat línies per impartir una lliçó de contraatac, amb el Pol i l'Andy com punyals creant molt més perill que no pas ells. El nostre superior posicionament s'ha traduït en el cinquè gol similar al segon però amb una falta encara més llunyana. El Marcel, demostrant que el 10 en física no va ser per casualitat, ha enviat una paràbola perfecta al segon pal. Els defenses, a qui segurament els quedarà la física per setembre, han vist com la bola els passava per sobre el cap, mentre el Pol si que aplicava la fórmula correcta i esperava tranquil·lament que la pilota li arribés al cap per creuar-la lluny de l'abast del porter. I l'Andy ha tancat el marcador amb un contraatac molt ben portat on el primer control ha estat mig gol.
Bon partit contra un bon rival. Potser el resultat és una mica exagerat, però demostra que som un equip sòlid i, al contrari que en anys anteriors, capaços de desequilibrar els partits en jugades d'estratègia. Avui tots dos equips hem fet dos gols en jugada, però la diferència ha estat que nosaltres n'hem fet quatre a pilota aturada, i això que les torres de davant semblaven inexpugnables!
Avui dormim quarts, a l'espera del que facin demà els nostres rivals directes, i la setmana vinent tenim l'oportunitat de seguir pujant perquè juguem contra el Trajana que està bastant més avall a la classificació. Però la veritat és que, tal com estan les coses aquest any, no m'atreveixo a fer cap travessa.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada