Gran segona part

Bon Pastor  1  -  4  La Salle Bonanova

La visita al Bon Pastor s'ha convertit en un clàssic. Recordo un any que vam estar amenitzats pels crits d'una senyora amb veu de soprano, i avui hem gaudit de la retransmissió en directe d'un hooligan de l'equip blau.

I a desgrat seu, ha hagut de narrar la derrota del seu equip, en un partit que semblava més igualat del que reflecteix el marcador final. Avui ha passat a l'inrevés que el dia de la Grama on després d'un inici anivellat ens van fer un gol i a partir de llavors van ser molt superiors.

Efectivament, a la primera part no podem dir que ens meresquéssim la victòria. Hem acabat 0-0 i és el millor que ens podia passar perquè si algú ha tingut ocasions han estat ells. La majoria han arribat per badades defensives provocades per voler sortit amb la pilota controlada. És l'aposta d'aquest any i no puc fer més que aplaudir-la, però a partir d'ara el Marcel ja s'ha compromès a portar uns "tranquimazol" a cada partit.

Sort que a la segona part la cosa ha canviat, i bona part de la "culpa" ha estat del gol matiner. Ha arribat en un contraatac molt ben portat pel Villa que ha esperat al moment just per fer la passada que deixava sol al Pol. Però faltava materialitzar-la perquè un defensa arribava com una bala i el porter ha sortit a tapar forats. I el Pol ho ha fet perfecte: control ràpid i rematada creuada amb l'esquerra. Un gol com diem importantíssim, molt més del que demostrava la serena celebració del seu autor, que aquest any sembla disposat a endur-se el pichichi.

Poc després ha vingut un altre revés pel rival quan un dels seus jugadors ha perdut el cap i ha vist la vermella directa per una duríssima entrada al Livio i la grenya posterior.

Per cert, cal destacar la personalitat de la joveníssima arbitressa, que pot haver fet algun error però no s'ha deixat intimidar per les pressions de l'entrenador rival i fins i tot en un moment donat l'ha cridat a l'ordre. I sort que no sentia els comentaris de la grada que de tant masclistes fan de mal repetir.

L'expulsió ha vingut seguida del segon gol, obra de l'Andy i també amb l'esquerra, després d'aprofitar un mal rebuig de la defensa. Això semblava sentenciar el partit, i el nostre locutor ha anunciat que ja en tenia prou i se n'ha anat, m'imagino que a radiar algun altre partit. Però s'ha precipitat, perquè només sortir del camp el Bon Pastor ha reduït diferències en una jugada aïllada on el davanter centre s'ha quedat sol i ha fet una vaselina que m'ha semblat una mica afortunada.

Però no ens hem deixat endur pel pànic, i cinc minuts després el Sergi s'ha colat per la banda esquerra, on havíem descobert que hi havia el taló d'Aquil·les del rival, i ha fet la passada de la mort que l'Alejandro ha executat impecablement.

Aquesta estocada si que era definitiva, i a partir d'aquí hem jugat a plaer i hem arrodonit la golejada amb un gol del Sergi en jugada personal.

Els tres punts són importants i ens coloquen provisionalment en una excel·lent tercera posició, però sobretot em quedo amb l'actitud competitiva de l'equip. Recordem que l'any passat en aquest mateix camp ens van pujar els colors en veure la impotència dels xavals quan perdien 1-0 però es veien obligats a seguir defensant enlloc de buscar si un miracle els proporcionava l'empat. La feina dels entrenadors és molt difícil i s'ha de ser a dintre per poder jutjar-la, però vist des de fora l'actitud d'avui sembla bastant més constructiva i motivadora pels xavals. El que és segur és que avui hem anat a fer el vermut de més bon humor que l'any passat.