Això pinta bé

La Salle Bonanova  4  -  0  Santa Eulàlia "D"

Torna el futbol i, a jutjar per les primeres impressions, el bon futbol. Després d'un any on, reconeguem-ho, ens havia baixat la trempera, tot apunta a que tornarem a disfrutar. I no ho dic només perquè per un any l'horari no ens impedeix fer la migdiada!

I és que el partit d'avui ens ha sortit rodó. Dominant des del principi, jugant la pilota des del darrera, i a sobre amb un còmode avantatge al marcador que ens ha permès acabar el partit practicant un joc de tiqui-taca que no ens pensàvem que fossin capaços de fer.

De seguida s'ha vist que aquest Santa Eulàlia no era el que fa uns anys ens en va clavar 13. Sense estar desbocats en atac, anàvem trepitjant la seva àrea i normalment això és el presagi del gol. Hem treballat vàries ocasions, però al final el gol ha arribat en la jugada més tonta. Un defensa s'ha vist pressionat i ha decidit passar-la al porter, però el Pol li ha endevinat les intencions i, ràpid com un llamp, ha interceptat la pilota, ha driblat el porter i, malgrat tenir poc angle, l'ha empès dins la porteria.

Amb la llauna oberta, hem pogut seguir apretant sense prendre riscos i al darrer minut hem obtingut el premi en una jugada de 3 tocs: treu de porteria el Sergi Cortés, prolonga de cap el Sergi Ubach i remata davant el porter l'Andy Mortola. La distància més curta entre les dues porteries és la línia recta.

A la segona part hem seguit amb la mateixa tònica, i hem obtingut el mateix premi. El tercer ha arribat en una escapada magistral de l'Andy per la banda que ha acabat amb la passada de la mort pel Cisneros. I en el quart ha estat el Cisneros qui s'ha escapat per la mateixa banda i ha fet la mateixa centrada que aquesta vegada s'han encarregat de rematar el Pol, el primer pichichi de la temporada.

La resta del partit no ha tingut història, i més aviat estàvem desitjant que s'acabés com abans millor perquè el rival s'anava enrabiant cada cop més i buscaven el xoc i alguna cosa més. Però la valenta arbitressa ha evitat que el partit se n'hi anés de les mans a base d'algunes targetes de felicitació pels més abrandats.

Bé, després de tants anys sense treure el cap per la part alta de la classificació, avui ens n'anem a dormir com a líders del grup. No dubto que serà una glòria efímera, però el més esperançador de tot ha estat veure l'aposta pel joc de combinació. Fins i tot els porters s'han posat el maillot de Ter Steggen i han fet algunes jugades d'aquelles que tant agraden quan surten bé, però gens recomanables pels que pateixin del cor.