En una celebració com la castanyada es necessiten per lògica castanyes, i això és el que hem rebut del Valldoreix, quatre castanyes. Aquest partit serà difícil d’empassar, com un gran tros de boniato sense moscatell.
Aquesta nit canviaran l’hora i també m’he adonat de la gran quantitat de canvis de l’equip respecte l’any passat; nou entrenador i nou joc, marxa d’alguns jugadors... Però hi ha coses que no canvien. El que més m’agrada és veure antics jugadors animant als seus ex-companys, ahir va venir en Àlex Pujol. Però com passa aquest any a l’estadi de Cornellà, costa molt veure guanyar a l’equip local. Però de ben segur aquesta dinàmica es trencarà.
Respecte el partit contra el Valldoreix no crec que passi a la història. Els nostres van sortir un xic confiats, suposo que el resultat del partit amistós els feia creure favorits, i la finalització dels parcials els va relaxar més del compte. Però el futbol està ple de frases tòpiques com, “No hay enemigo pequeño”, “Somos 11 conta 11”, i avui s'ha tornat a demostrar.
El 0-2 no va trigar gaire en arribar. No s'estava jugant malament però dues vegades que arriba el rival i dos gols, massa botí pel que s'estava veient damunt del terreny de joc. Un premi excessiu. Amb aquest resultat finalitza la primera part. Crèiem que la remuntada era possible, no generàvem gaire perill però jugàvem de forma ordenada.
No sortim del tot endollats i arriba aviat el 0-3. Massa premi pel rival, atenent al joc practicat per ambdós equips.
1-3. Gran jugada de l'Andy. Les esperances de donar la volta al marcador tornen a la limitada afició, no mereixem perdre. Però la vida és dura i arriba l'1-4. Partit de senyors, de “guante blanco”, però en Victor es lesiona tot sol lluitant amb força una pilota al mig camp, demana ell mateix el canvi. Esperem que no sigui res i es recuperi aviat
Jordi Balsells
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada