Mata-gegants!!!

La Salle  2  -  1  Parc U.D.

Ho hem tornat a fer! A la vigília de Sant Jordi hem mort el drac. Bé, potser no era tant fort com això, però si que treia foc pels queixals quan ha vist amb impotència que sortiria derrotat del nostre camp.

Aquest any ja hem guanyat al primer i al tercer classificats. De fet, recordo que a l'anada el rival d'avui anava líder, i li vam remuntar dos cops el marcador, vam seguir buscant la victòria i vam perdre al darrer moment per un penalt discutible. Com pot ser que després d'aquestes proeses perdem amb el cuer que no havia guanyat cap partit?

Bé, centrant-nos en el partit d'avui, de seguida s'ha vist que no pensàvem posar-li les coses fàcils al drac. Forces molt igualades i primera part de tanteig mutu sense gols ni grans ocasions. Potser la més clara ha estat un remat del Miquel al darrer minut, novament a l'estil "Sergi Roberto" com en el gol del darrer partit contra el Sant Ignasi.

Que no hi haguessin gols no vol dir que cap dels dos equips renunciés a l'atac, sinó que les defenses han estat efectives i sense fissures. Però a la segona part ha arribat la salsa del futbol, és a dir els gols. El plantejament ha estat semblant, les forces han seguit igualades, però aquesta vegada si que els atacants han estat capaços de desequilibrar les barreres defensives. El primer ha arribat en una falta al mig camp que el Terry ha enviat a l'olla amb tota la intenció de fer-la bullir. Allà el Miquel s'ha imposat per lluita i voluntat, i en el moment que ha vist forat l'ha clavat amb totes les ganes.

El gol ha fet enrabiar el rival. han començat els retrets mutus (començant per l'entrenador), les protestes a l'àrbitre i els intents de tangana. El més bronques era sens dubte el número 5 a qui els seus companys havien de calmar constantment amb un "Cállate, Sastre!".

Però malgrat això jugaven bé, i finalment el Sastre ens ha fet un trajo a mida en un fora de banda on hem comès una de les poques errades defensives. La pilota del Sastre ha arribat directament al cap d'un davanter que amb un sol toc l'ha enviat per sobre de l'Apa que s'havia quedat a mitja sortida.

La veritat és que els minuts següents han mantingut l'ofensiva i semblava més proper el seu gol que el nostre. Però s'ha repetit la història de l'anada amb els papers canviats, i el resultat s'ha girat en contra de l'equip que duia la iniciativa.

El gol ha arribat en un córner assajat. El gruix de les nostres forces s'han concentrat al primer pal, però era una tàctica de distracció per atreure els defenses, i realment la pilota ha anat al segon pal on el Marcel estava lliure de marca i ha connectat un remat de cap impecable impossible d'aturar.

No cal dir que el Sastre i companyia han començat novament la tanda d'improperis contra el món, però aquest cop ha estat inútil. Teníem la lliçó ben apresa i els seus embats s'han estavellat sempre contra les nostres barreres.

Victòria molt meritòria. No m'atreveixo a dir que haguem estat clarament superiors perquè hi ha hagut fases pels dos equips, però si que hem demostrat saber competir a alt nivell, i ens hem endut la victòria en un partit d'aquells igualats que es decanten a favor del bàndol més encertat. I avui hem estat nosaltres!

Feliç dia de Sant Jordi