È com'è

Parc U.D.  3  -  2  La Salle Bonanova

La mare de l'Andy ens ha explicat que a Itàlia, quan no tens la sort que et mereixes, s'expressa la resignació amb l'expressió que dóna títol a la crònica. Hauríem pogut utilitzar la traducció "es lo que hay" però hauria tingut menys glamour.

I és que avui hem d'estar orgullosos de com hem plantejat el partit al camp del líder. Malgrat encaixar dos gols de mala sort, hem remuntat per dues vegades, amb el 2-2 hem seguit anant pel partit i hem tingut dues ocasions claríssimes d'aconseguir-ho. Al final hem perdut per un penalt dubtós i amb el líder perdent temps i demanant l'hora temerosos que els empatéssim per tercera vegada.

Després d'uns primers minuts en què ha quedat clar que no veníem a fer de comparses, ha arribat el seu primer gol quan un davanter ha interceptat una passada massa fluixa del Sergi Cortès. L'únic error del nostre gran porter ha suposat el primer disgust del dia, però no ens hem amilanat i al cap de cinc minuts el Jordi Carbajo tallava una contra del rival i a la velocitat del llamp enviava la pilota a l'àrea rival on encara hi havia l'Àlex Verdaguer que havia pujat a rematar. Temps de controlar, girar-se i afusellar el gol que el dia passat ens havia quedat a deure.

La resta de la primera part hem seguit igual de seriosos i no és fruit de la casualitat que s'hagi arribat al descans amb el marcador igualat.

Però a la segona part s'ha repetit la història. Després d'un inici igualat, hem badat en un córner on ningú ha estat capaç de treure la pilota i un davanter rival ha tingut temps de controlar, mirar la situació i enviar una vaselina, això si tècnicament perfecta, fora de l'abast del Sergi.

Novament hem tret forces de flaquesa i ben aviat hem trenat una bona jugada d'atac coronada amb una gran assistència de l'Andy i una perfecta definició del Villa. Les espases tornaven a estar en alt, i més aviat érem nosaltres qui mostrava l'ambició de descarregar-les sobre el desconcertat rival. I hem estat a punt de fer-ho en dues ocasions. Primer ha estat l'Andy qui ha rebut una pilota al límit de l'àrea, se n'ha anat del defensa amb un ràpid control de cap, i quan el porter ha sortit a la desesperada l'ha superat amb una vaselina que la mala sort ha volgut que se n'anés fora per milímetres. Fruit de la pressió ha arribat un córner a favor i la bola ha anat a parar a peus del Villa. Aquest l'ha empalmat amb tota l'ànima però un porter inspiradíssim ha arribat a temps de desviar la seva trajectòria quan ja anava a colar-se arran de travesser.

En canvi ells no han perdonat l'única ocasió que han tingut. Ha estat en un penalt per mans dins l'àrea. Possiblement no eren intencionades, però això sempre és subjectiu i no s'hi pot dir res. El rival l'ha convertit amb eficàcia i a partir d'aquí ha recuperat la confiança. Les seves línies han semblat ordenar-se de cop i els seus jugadors practicaven un joc més aviat especulatiu intentant que no passés res. Nosaltres no hem perdut la fe, però veient que se'ns tirava el temps a sobre hem començat a enviar pilotes a l'olla buscant el remat miraculós que fes justícia al nostre esforç. Però ens ha faltat el Sergio Ramos per fer realitat les intencions.

Tamquem l'any amb una derrota però amb molt bones sensacions. En un partit on teníem els dos centrals titulars perduts per Puigcerdà, hem sabut plantar-li cara al líder fins al darrer moment. Pocs partits a casa deu haver patit tant com avui. I que es preparin a la tornada!

Els trigemins ataquen de nou

La Salle Bonanova  4  -  0  Sant Ignasi

Sota l'amenaça de pluja, i en una hora especialment cruel pels amants de la migdiada, començava el que havia de ser un dels partits més complets dels nostres xavals en el que portem de temporada. Només una mare era testimoni de la centrada inicial, i és que avui, per primera vegada en molt de temps, estaven convocats els seus tres bessons. I no donaré més pistes sobre la identitat de la mare.

De mica en mica ens hem anat incorporant la resta, i els menys dormilegues hem arribat a temps de veure una bona jugada col·lectiva coronada amb una gran assistència del Sergi i una no menys brillant definició de l'Andy que confirma el seu excepcional estat de forma i el manté com a pichichi en solitari de la lliga, a dos gols de distància dels seus immediats perseguidors.

El gol no era casualitat. Estàvem jugant molt bé i arribant amb perill a l'àrea rival. I ho hem seguit fent tota la primera part, però no sense tornar a obtenir el premi del gol.

La incertesa del resultat ens mantenia alerta, i potser per això l'equip ha sortit igual d'endollat a la segona part. I aquesta vegada si que el bon joc s'ha traduït en gols, gràcies novament al recital d'encerts en pilota aturada. Al minut 10 hi havia una centrada de banda que després d'un rebot arribava al punt de penal, on el Sergi empalmava una duríssima volea que el porter rival només ha pogut refusar en curt perquè el Miquel, molt atent, recollís el rebot i afusellés el segon gol.

Cinc minuts després era el seu germà Pol qui rebia la pilota després d'un nou fora de banda, pentinat pel Miquel, i enganxava un bon remat amb la seva prodigiosa esquerra. Faltava només el gol de l'Àlex per completar la festa dels trigemins, però aquest estava a la defensa i naturalment ho tenia més difícil per marcar, malgrat el seu gran partit.

El matx estava sentenciat però seguíem practicant un joc agressiu i alhora atractiu. Ara feia una xilena el Miquel, ara una vaselina el Villa, ara l'Andy se n'anava de tres... I així com qui no vol la cosa ha arribat el quart a peus del Marcel, que aquesta temporada també està mullant bastant per ser defensa. Ha estat com de costum en el remat d'un córner, però la novetat és que no ho ha fet de cap sinó amb els peus.

Portem un any d'alts i baixos, i avui tocava sortir exultants. El dia vinent visitem al líder, i és de suposar que ens tornarà a posar a lloc, però si juguem com avui....

Partido igualado: resultado desigual

Trajana  4 -  1La Salle Bonanova

Partido más igualado de lo que cabría intepretar por el resultado, especialmente en la primera parte.

 Nuestro equipo salía con una alineación con ganas de guerra: Sergi Cortés bajo palos, Balsells, Ubach, Carbajo, Batlle, Villa, Xavi Cortés, Pol y Àlex Verdaguer, Alejandro y Andy. Luego irían incorporándose Joss, Pablo, Víctor y Livio

El ataque de La Salle parecía funcionar y Andy recibía y conservaba  balones prometedores que, sin embargo, un portero local inspiradísimo (que responde al laureado apellido Villacampa) conseguía despejar o bloquear. El partido recién comenzaba, pero pronto veríamos que se echaba en falta un poco más de equilibrio en esos duelos.

Tanto lo echábamos en falta, que en el minuto 17, en una de las pocas llegadas a nuestra área, un jugador local caía dentro del área y el árbitro señalaba el punto fatídico. No fue tan malo porque el jugador local, previamente inspeccionado por Sergi Cortés, lograba una sorprendente carambola, tocando con el balón ambos postes de la portería y perdiéndose por la línea de fondo, fuera de la portería.

Cinco minutos después, Sergi Ubach arrancaba una jugada que terminaba con Andy encarando con balón al portero local y batiéndolo por primera y, lamentablemente, última vez.

Sin embago, este gol pareció espolear a los locales, especialmente al dúo formado por el número 7 (Grcía Merchán) y el 9 (Tello), que nos hacían el primero de los goles del Trajana en jugadas que descolocaban a nuestra defensa y dejaban la portería a merced de este último. Así caían dos goles en los minutos 31 y 44, el segundo de un espectacular remate de cabeza.

Justo antes, Alejandro veía al portero local adelantado, abría el maletín de los hechizos y conectaba un chut desde el centro del campo que tocaba la parte superior del larguero de la portería trajana... y se iba fuera por muy poquito. ¡Qué lástima no habernos ido a la caseta con un empate!

En el segundo tiempo se fue consolidando el dominio local. A pesar de eso, el equipo no bajaba los brazos y seguía trenzando jugadas que acababan con un 1 contra 1 entre nuestro delantero y Villacampa, que más que portero parecía pívot, impidiendo que recuperásemos posiciones en el marcador.

Sin embargo fueron los trajanos los que marcaban. En el minuto 66 el número 15, que había entrado en la segunda mitad, marcaba el 3-1. Este gol consiguió desarbolar nuestro juego y dio paso a unos últimos 20 minutos para olvidar, incluida la culminación del "hat-trick" del número 9, de los 6 que llva en liga y quien ya debe estar renegociando su contrato.

Partido para reflexionar y aprender de los errores.

 

Rebentant pronòstics

La Salle Bonanova  6  -  2  Hospitalense

Aquest any ens hem proposat esguerrar totes les travesses. Si el dia passat vam empatar un partit que tothom donava per guanyat, avui que veníem més pessimistes li hem etzibat una bona pallissa a un rival que com a mínim ens hauria d'haver fet patir.

I és que teníem davant al famós equip que fa dos anys es va sortir de la taula i ens en va clavar dotze a casa seva. A la classificació anàvem frec a frec, però mirant els partits contra els mateixos rivals ells havien tret millors resultats. I a sobre s'han presentat amb unes torres humanes d'allò més intimidador, especialment l'immens número 6 que era d'aquells que si te'ls trobes pel carrer canvies de vorera ràpidament.

I efectivament el partit ha començat de tu a tu, però hem aconseguit avançar-nos al marcador en una jugada a pilota aturada: fora de banda que després d'alguns rebots arriba a la mitja lluna on l'Alejandro empalma un xut creuat impressionant.

Aquest any està sent molt important obrir la llauna però avui no ha estat així perquè al cap de dos minuts els rivals han trenat una ràpida jugada i un davanter ha aconseguit guanyar l'esquena dels nostres defenses per empatar el partit. Han seguit uns altres minuts igualats, i fins i tot amb certa iniciativa per part d'ells, però hem estat nosaltres qui hem desfet la igualada cap al minut 30. I ha estat novament en pilota aturada. Falta a l'olla des del mig camp i rematada de cap impecable de l'Andy. El gol ha desorganitzat al rival i al minut següent hem tornat a muntar una ràpida jugada que ha arribat al límit de l'àrea. Allà el Sergi ha rematat i el Pablo ha desviat la trajectòria despistant al porter que només ha pogut tocar-la sense impedir que el tercer gol pugés al marcador "virtual" del nostre magnífic camp (això si, una mica fosquet a aquelles hores).

Amb aquest resultat hem arribat al descans, i a la represa hem ampliat la diferència. Endevineu com? Si, a pilota aturada. Córner al segon pal on arribava el Víctor (el més petit de tots), i després d'un bon control superava al porter (el més grassonet de tots).

Com molt bé sabem des de la setmana passada, el 4-1 no és un resultat definitiu, i quan ens han marcat el 4-2 en una bona jugada atacant hem temut que la història es repetís. Però avui veníem amb la lliçó apresa i enlloc de caure en el pànic hem aprofitat que el rival ha pujat línies per impartir una lliçó de contraatac, amb el Pol i l'Andy com punyals creant molt més perill que no pas ells. El nostre superior posicionament s'ha traduït en el cinquè gol similar al segon però amb una falta encara més llunyana. El Marcel, demostrant que el 10 en física no va ser per casualitat, ha enviat una paràbola perfecta al segon pal. Els defenses, a qui segurament els quedarà la física per setembre, han vist com la bola els passava per sobre el cap, mentre el Pol si que aplicava la fórmula correcta i esperava tranquil·lament que la pilota li arribés al cap per creuar-la lluny de l'abast del porter. I l'Andy ha tancat el marcador amb un contraatac molt ben portat on el primer control ha estat mig gol.

Bon partit contra un bon rival. Potser el resultat és una mica exagerat, però demostra que som un equip sòlid i, al contrari que en anys anteriors, capaços de desequilibrar els partits en jugades d'estratègia. Avui tots dos equips hem fet dos gols en jugada, però la diferència ha estat que nosaltres n'hem fet quatre a pilota aturada, i això que les torres de davant semblaven inexpugnables!

Avui dormim quarts, a l'espera del que facin demà els nostres rivals directes, i la setmana vinent tenim l'oportunitat de seguir pujant perquè juguem contra el Trajana que està bastant més avall a la classificació. Però la veritat és que, tal com estan les coses aquest any, no m'atreveixo a fer cap travessa.

90 minuti son molto in Can Caralleu

C.P. Sarrià  5  -  5  La Salle Bonanova

Alejandro Rodríguez

Quina castanya !!!

La Salle Bonanova  1  -  4  Valldoreix

En una celebració com la castanyada es necessiten per lògica castanyes, i això és el que hem rebut del Valldoreix, quatre castanyes. Aquest partit serà difícil d’empassar, com un gran tros de boniato sense moscatell.

Aquesta nit canviaran l’hora i també m’he adonat de la gran quantitat de canvis de l’equip respecte l’any passat; nou entrenador i nou joc, marxa d’alguns jugadors... Però hi ha coses que no canvien. El que més m’agrada és veure antics jugadors animant als seus ex-companys, ahir va venir en Àlex Pujol. Però com passa aquest any a l’estadi de Cornellà, costa molt veure guanyar a l’equip local. Però de ben segur aquesta dinàmica es trencarà.

Respecte el partit contra el Valldoreix no crec que passi a la història. Els nostres van sortir un xic confiats, suposo que el resultat del partit amistós els feia creure favorits, i la finalització dels parcials els va relaxar més del compte. Però el futbol està ple de frases tòpiques com, “No hay enemigo pequeño”, “Somos 11 conta 11”, i avui s'ha tornat a demostrar.

La distribució dels nostres jugadors damunt del camp impedia que el rival jugués amb comoditat, però nosaltres tampoc inquietàvem al porter rival. Ens costava molt arribar a la porteria contraria. La primera ocasió clara de gol va venir del Valldoreix, però el pal ens va afavorir aquesta vegada i la pilota va sortir rebutjada. Després d’un córner, però la deessa fortuna no ens va a tornar a somriure, i el rebot de la pilota al pal va entrar a l'interior de la porteria, 0-1.

El 0-2 no va trigar gaire en arribar. No s'estava jugant malament però dues vegades que arriba el rival i dos gols, massa botí pel que s'estava veient damunt del terreny de joc. Un premi excessiu. Amb aquest resultat finalitza la primera part. Crèiem que la remuntada era possible, no generàvem gaire perill però jugàvem de forma ordenada.

S'inicia la segona part amb alguns canvis a l'alineació, però l'esquema de joc no varia.

No sortim del tot endollats i arriba aviat el 0-3. Massa premi pel rival, atenent al joc practicat per ambdós equips.

1-3. Gran jugada de l'Andy. Les esperances de donar la volta al marcador tornen a la limitada afició, no mereixem perdre. Però la vida és dura i arriba l'1-4. Partit de senyors, de “guante blanco”, però en Victor es lesiona tot sol lluitant amb força una pilota al mig camp, demana ell mateix el canvi. Esperem que no sigui res i es recuperi aviat

Independentment del resultat, els xavals han lluitat fins el final, com sempre. Igual que l'Espanyol les victòries a l'estadi no es faran esperar, amb aquest esperit estic seguir que serà aviat. Molts ànims, la propera victòria està més a prop.

 Totes les fotos del partit 

Jordi Balsells

Gran segona part

Bon Pastor  1  -  4  La Salle Bonanova

La visita al Bon Pastor s'ha convertit en un clàssic. Recordo un any que vam estar amenitzats pels crits d'una senyora amb veu de soprano, i avui hem gaudit de la retransmissió en directe d'un hooligan de l'equip blau.

I a desgrat seu, ha hagut de narrar la derrota del seu equip, en un partit que semblava més igualat del que reflecteix el marcador final. Avui ha passat a l'inrevés que el dia de la Grama on després d'un inici anivellat ens van fer un gol i a partir de llavors van ser molt superiors.

Efectivament, a la primera part no podem dir que ens meresquéssim la victòria. Hem acabat 0-0 i és el millor que ens podia passar perquè si algú ha tingut ocasions han estat ells. La majoria han arribat per badades defensives provocades per voler sortit amb la pilota controlada. És l'aposta d'aquest any i no puc fer més que aplaudir-la, però a partir d'ara el Marcel ja s'ha compromès a portar uns "tranquimazol" a cada partit.

Sort que a la segona part la cosa ha canviat, i bona part de la "culpa" ha estat del gol matiner. Ha arribat en un contraatac molt ben portat pel Villa que ha esperat al moment just per fer la passada que deixava sol al Pol. Però faltava materialitzar-la perquè un defensa arribava com una bala i el porter ha sortit a tapar forats. I el Pol ho ha fet perfecte: control ràpid i rematada creuada amb l'esquerra. Un gol com diem importantíssim, molt més del que demostrava la serena celebració del seu autor, que aquest any sembla disposat a endur-se el pichichi.

Poc després ha vingut un altre revés pel rival quan un dels seus jugadors ha perdut el cap i ha vist la vermella directa per una duríssima entrada al Livio i la grenya posterior.

Per cert, cal destacar la personalitat de la joveníssima arbitressa, que pot haver fet algun error però no s'ha deixat intimidar per les pressions de l'entrenador rival i fins i tot en un moment donat l'ha cridat a l'ordre. I sort que no sentia els comentaris de la grada que de tant masclistes fan de mal repetir.

L'expulsió ha vingut seguida del segon gol, obra de l'Andy i també amb l'esquerra, després d'aprofitar un mal rebuig de la defensa. Això semblava sentenciar el partit, i el nostre locutor ha anunciat que ja en tenia prou i se n'ha anat, m'imagino que a radiar algun altre partit. Però s'ha precipitat, perquè només sortir del camp el Bon Pastor ha reduït diferències en una jugada aïllada on el davanter centre s'ha quedat sol i ha fet una vaselina que m'ha semblat una mica afortunada.

Però no ens hem deixat endur pel pànic, i cinc minuts després el Sergi s'ha colat per la banda esquerra, on havíem descobert que hi havia el taló d'Aquil·les del rival, i ha fet la passada de la mort que l'Alejandro ha executat impecablement.

Aquesta estocada si que era definitiva, i a partir d'aquí hem jugat a plaer i hem arrodonit la golejada amb un gol del Sergi en jugada personal.

Els tres punts són importants i ens coloquen provisionalment en una excel·lent tercera posició, però sobretot em quedo amb l'actitud competitiva de l'equip. Recordem que l'any passat en aquest mateix camp ens van pujar els colors en veure la impotència dels xavals quan perdien 1-0 però es veien obligats a seguir defensant enlloc de buscar si un miracle els proporcionava l'empat. La feina dels entrenadors és molt difícil i s'ha de ser a dintre per poder jutjar-la, però vist des de fora l'actitud d'avui sembla bastant més constructiva i motivadora pels xavals. El que és segur és que avui hem anat a fer el vermut de més bon humor que l'any passat.

Dissabte de resurrecció

La Salle Bonanova  2  -  2  Barcino

Abans que res disculpar-me per difondre un resultat erroni al whatsapp. Almenys ha servit per valorar el punt aconseguit en un partit que havíem donat per mort i enterrat. Resulta que el primer gol ha estat massa matiner fins i tot pels soferts pares que s'han saltat la migdiada. I no m'hi compto, o sigui que tindrem una crònica basada en el boca-orella. Sort que per compensar disposem de les magnífiques fotografies que ha enviat el Carlos Cisneros. Podeu veure la col·lecció sencera aquí (si no us deixa entrar demaneu-li al Pablo que us comparteixi la carpeta).

Tornant al partit, començaré per la part que he vist, és a dir pels set minuts finals, que Déu-n'hi-do el que han donat de si. He arribat just a temps per veure com li arribava la pilota a un davanter rival que, en probable fora de joc, la creuava lluny de l'abast de l'Apa. Gran celebració a la grada i crits de "ahora a jugar con cabeza", que m'han descol·locat una mica perquè segons les informacions via whatsapp aquell gol era el 0-2 i pràcticament sentenciava el partit.

També m'ha sorprès veure tota la grada ocupada per les tropes del Barcino. Tota? No, al costat de la porteria tres irreductibles Lasallians resistien ara i sempre a l'invasor. Cap allà me n'he anat mentre per completar les desgràcies l'àrbitre ensenyava dues grogues consecutives al Xavi Batlle per protestar el fora de joc. Sembla que la segona ha estat exagerada perquè no hi ha hagut insults ni manca de respecte.

El joc s'ha reprès amb les nostres forces abocades a la porteria rival. Fruit d'això ha arribat un penal favorable. L'Andy ha assumit la responsabilitat de tirar-lo però ha intentat fer-ho per alt i se n'hi ha anat per sobre el travesser. Això passa a qui s'arrisca, i l'Andy està fent un inici de temporada excel·lent. Esperem que això no el desanimi.

Aquest nou revés no ens ha fet defallir, i al darrer minut hem llançat un córner que després de varis rebots ha arribat a peus del Marcel més o menys al punt de penalt. Tal com venia ha empalmat una bona volea lluny de l'abast del porter però no tant d'un defensa que en línia de gol ha estat a punt de rebutjar-la. Per sort no ha estat així i l'empat ha pujat al marcador.

No hi ha hagut temps per més. En set minuts s'havia girat la truita però al final tot ha quedat igual .

Què havia passat fins llavors? Doncs diuen els cronistes de l'època que al minut 7 el Rodri rebia una pilota al límit de l'àrea. Bon control, passeta endavant i xut potent per obrir el marcador. L'Alejandro és un altre que també ha començat la temporada molt endollat.

Però l'alegria ha durat poc. Al cap de cinc minuts, el rival ha tret un fora de banda i una badada col·lectiva de la defensa ha permès que la bola arribés directament al davanter centre rival que ho ha tingut fàcil per batre el Xavi.

La resta de la primera part ha estat igualada, però no avorrida, i tots dos equips han disposat de vàries ocasions per desfer l'empat. El mateix podem dir de la segona part, però malgrat tots els intents el marcador no s'ha mogut fins els trepidants minuts finals que ja coneixem.

En fi, tal com ha anat em queda la sensació d'haver salvat un punt, però vist amb perspectiva crec que és un partit on es podia aspirar a més. Veient els nois sortint amb el cap alt, no dubto que ho seguirem intentant.

Qui pica primer pica dos cops

Grama  3  -  0  La Salle Bonanova

Avui no hem sortit tant contents com l'altre dia. No és que hàgim jugat tant malament, però el resultat és inapel·lable i ens n'haurien pogut caure uns quants més si no arriba a ser pels pals, la precipitació dels davanters rivals i, sobretot, l'actuació antològica dels nostres porters.

I això que el partit ha començat igualat. Sobre el camp, les forces semblaven molt anivellades i això feia intuir que qui marqués primer assestaria un cop important al rival. I així ha estat.

Han començat avisant amb una passada de la mort que un davanter rival a rematat a boca de canó i que només una mà prodigiosa de l'Apa ha pogut impedir que es convertís en gol. Però al cap de cop el col·legiat ens ha assenyalat un penalt en contra per una mà del Marcel quan estava caient. Està clar que era totalment involuntària i, amb el reglament actual, no s'ha d'assenyalar penalt.

L'han xutat molt bé, però l'Apa ha endevinat la intenció i s'ha llançat com un felí en la direcció correcta. Fins i tot ha arribat a desviar la bola, però no prou per impedir que entrés. Les mans al cap dels xavals revelen que intuïen la influència que el gol tindria en el partit.

Efectivament, a partir d'aquí ells han anat a més i nosaltres a menys. S'ha vist clar que estaven molt còmodes amb el joc de contraatac i han creat vàries ocasions, sobretot gràcies al número 10 amb unes cames de gasela que li posarien les coses difícils al mateix Usain Bolt.

Podem dir que hem tingut sort d'arribar al descans amb aquest resultat. Ens quedava l'esperança que el descans servís per girar la truita però no ha estat així. A la segona part ha seguit la mateixa tònica i així ha arribat el segon gràcies a una bona passada d'un centrecampista rival que ha deixat sol al davanter, i el tercer en una jugada desafortunada on dos defenses han xocat entre ells i això ha fet que la pilota quedés a peus d'un davanter que passava per allà.

Amb el partit decidit, han arribat més ocasions, sobretot per part d'ells. Nosaltres també hem buscat el gol de l'honor i he comptat fins a 4 ocasions més o menys clares: primer en una bola robada pel Cisneros però ben tapada pel porter, després en una passada de la mort del propi Cisneros on el Sergi ha intentat una filigrana impossible, novament el Cisneros rematant de cap un córner, i finalment l'Andy en un ú contra ú ben resolt pel porter.

Res a dir. Ens hem mantingut fidels a l'estil de joc que estem assajant per aquest any, però avui el rival ha jugat millor les seves cartes i s'ha endut els 3 punts merescudament. Toca prendre nota i procurar corregir errors. A veure si a la tornada som nosaltres qui piquem primer.

Això pinta bé

La Salle Bonanova  4  -  0  Santa Eulàlia "D"

Torna el futbol i, a jutjar per les primeres impressions, el bon futbol. Després d'un any on, reconeguem-ho, ens havia baixat la trempera, tot apunta a que tornarem a disfrutar. I no ho dic només perquè per un any l'horari no ens impedeix fer la migdiada!

I és que el partit d'avui ens ha sortit rodó. Dominant des del principi, jugant la pilota des del darrera, i a sobre amb un còmode avantatge al marcador que ens ha permès acabar el partit practicant un joc de tiqui-taca que no ens pensàvem que fossin capaços de fer.

De seguida s'ha vist que aquest Santa Eulàlia no era el que fa uns anys ens en va clavar 13. Sense estar desbocats en atac, anàvem trepitjant la seva àrea i normalment això és el presagi del gol. Hem treballat vàries ocasions, però al final el gol ha arribat en la jugada més tonta. Un defensa s'ha vist pressionat i ha decidit passar-la al porter, però el Pol li ha endevinat les intencions i, ràpid com un llamp, ha interceptat la pilota, ha driblat el porter i, malgrat tenir poc angle, l'ha empès dins la porteria.

Amb la llauna oberta, hem pogut seguir apretant sense prendre riscos i al darrer minut hem obtingut el premi en una jugada de 3 tocs: treu de porteria el Sergi Cortés, prolonga de cap el Sergi Ubach i remata davant el porter l'Andy Mortola. La distància més curta entre les dues porteries és la línia recta.

A la segona part hem seguit amb la mateixa tònica, i hem obtingut el mateix premi. El tercer ha arribat en una escapada magistral de l'Andy per la banda que ha acabat amb la passada de la mort pel Cisneros. I en el quart ha estat el Cisneros qui s'ha escapat per la mateixa banda i ha fet la mateixa centrada que aquesta vegada s'han encarregat de rematar el Pol, el primer pichichi de la temporada.

La resta del partit no ha tingut història, i més aviat estàvem desitjant que s'acabés com abans millor perquè el rival s'anava enrabiant cada cop més i buscaven el xoc i alguna cosa més. Però la valenta arbitressa ha evitat que el partit se n'hi anés de les mans a base d'algunes targetes de felicitació pels més abrandats.

Bé, després de tants anys sense treure el cap per la part alta de la classificació, avui ens n'anem a dormir com a líders del grup. No dubto que serà una glòria efímera, però el més esperançador de tot ha estat veure l'aposta pel joc de combinació. Fins i tot els porters s'han posat el maillot de Ter Steggen i han fet algunes jugades d'aquelles que tant agraden quan surten bé, però gens recomanables pels que pateixin del cor.

Joc de blogs

Al muntar la pàgina de "Temporades anteriors", m'he adonat que comencem mateixa temporada que "Juego de tronos". Només les millors sèries arriben a la setena temporada, i queda clar que els xavals han estat capaços de mantenir-se tant units i entusiasmats com fa set anys, quan no aixecaven un pam de terra.

Què ens depararà el nou rodatge? Com sempre és un gran misteri. Sembla que els Lanister ens han segrestat els puntals de l'equip, però segur que els que queden redoblaran les forces per defensar el mur abans que arribi l'hivern.

Asseiem-nos doncs a les butaques de la tribuna de La Salle, i preparem-nos a veure quines sorpreses han preparat els guionistes per aquesta temporada. La darrera? Sospito que si és per ells encara en queden unes quantes.