Quina castanya !!!

La Salle Bonanova  1  -  4  Valldoreix

En una celebració com la castanyada es necessiten per lògica castanyes, i això és el que hem rebut del Valldoreix, quatre castanyes. Aquest partit serà difícil d’empassar, com un gran tros de boniato sense moscatell.

Aquesta nit canviaran l’hora i també m’he adonat de la gran quantitat de canvis de l’equip respecte l’any passat; nou entrenador i nou joc, marxa d’alguns jugadors... Però hi ha coses que no canvien. El que més m’agrada és veure antics jugadors animant als seus ex-companys, ahir va venir en Àlex Pujol. Però com passa aquest any a l’estadi de Cornellà, costa molt veure guanyar a l’equip local. Però de ben segur aquesta dinàmica es trencarà.

Respecte el partit contra el Valldoreix no crec que passi a la història. Els nostres van sortir un xic confiats, suposo que el resultat del partit amistós els feia creure favorits, i la finalització dels parcials els va relaxar més del compte. Però el futbol està ple de frases tòpiques com, “No hay enemigo pequeño”, “Somos 11 conta 11”, i avui s'ha tornat a demostrar.

La distribució dels nostres jugadors damunt del camp impedia que el rival jugués amb comoditat, però nosaltres tampoc inquietàvem al porter rival. Ens costava molt arribar a la porteria contraria. La primera ocasió clara de gol va venir del Valldoreix, però el pal ens va afavorir aquesta vegada i la pilota va sortir rebutjada. Després d’un córner, però la deessa fortuna no ens va a tornar a somriure, i el rebot de la pilota al pal va entrar a l'interior de la porteria, 0-1.

El 0-2 no va trigar gaire en arribar. No s'estava jugant malament però dues vegades que arriba el rival i dos gols, massa botí pel que s'estava veient damunt del terreny de joc. Un premi excessiu. Amb aquest resultat finalitza la primera part. Crèiem que la remuntada era possible, no generàvem gaire perill però jugàvem de forma ordenada.

S'inicia la segona part amb alguns canvis a l'alineació, però l'esquema de joc no varia.

No sortim del tot endollats i arriba aviat el 0-3. Massa premi pel rival, atenent al joc practicat per ambdós equips.

1-3. Gran jugada de l'Andy. Les esperances de donar la volta al marcador tornen a la limitada afició, no mereixem perdre. Però la vida és dura i arriba l'1-4. Partit de senyors, de “guante blanco”, però en Victor es lesiona tot sol lluitant amb força una pilota al mig camp, demana ell mateix el canvi. Esperem que no sigui res i es recuperi aviat

Independentment del resultat, els xavals han lluitat fins el final, com sempre. Igual que l'Espanyol les victòries a l'estadi no es faran esperar, amb aquest esperit estic seguir que serà aviat. Molts ànims, la propera victòria està més a prop.

 Totes les fotos del partit 

Jordi Balsells

Gran segona part

Bon Pastor  1  -  4  La Salle Bonanova

La visita al Bon Pastor s'ha convertit en un clàssic. Recordo un any que vam estar amenitzats pels crits d'una senyora amb veu de soprano, i avui hem gaudit de la retransmissió en directe d'un hooligan de l'equip blau.

I a desgrat seu, ha hagut de narrar la derrota del seu equip, en un partit que semblava més igualat del que reflecteix el marcador final. Avui ha passat a l'inrevés que el dia de la Grama on després d'un inici anivellat ens van fer un gol i a partir de llavors van ser molt superiors.

Efectivament, a la primera part no podem dir que ens meresquéssim la victòria. Hem acabat 0-0 i és el millor que ens podia passar perquè si algú ha tingut ocasions han estat ells. La majoria han arribat per badades defensives provocades per voler sortit amb la pilota controlada. És l'aposta d'aquest any i no puc fer més que aplaudir-la, però a partir d'ara el Marcel ja s'ha compromès a portar uns "tranquimazol" a cada partit.

Sort que a la segona part la cosa ha canviat, i bona part de la "culpa" ha estat del gol matiner. Ha arribat en un contraatac molt ben portat pel Villa que ha esperat al moment just per fer la passada que deixava sol al Pol. Però faltava materialitzar-la perquè un defensa arribava com una bala i el porter ha sortit a tapar forats. I el Pol ho ha fet perfecte: control ràpid i rematada creuada amb l'esquerra. Un gol com diem importantíssim, molt més del que demostrava la serena celebració del seu autor, que aquest any sembla disposat a endur-se el pichichi.

Poc després ha vingut un altre revés pel rival quan un dels seus jugadors ha perdut el cap i ha vist la vermella directa per una duríssima entrada al Livio i la grenya posterior.

Per cert, cal destacar la personalitat de la joveníssima arbitressa, que pot haver fet algun error però no s'ha deixat intimidar per les pressions de l'entrenador rival i fins i tot en un moment donat l'ha cridat a l'ordre. I sort que no sentia els comentaris de la grada que de tant masclistes fan de mal repetir.

L'expulsió ha vingut seguida del segon gol, obra de l'Andy i també amb l'esquerra, després d'aprofitar un mal rebuig de la defensa. Això semblava sentenciar el partit, i el nostre locutor ha anunciat que ja en tenia prou i se n'ha anat, m'imagino que a radiar algun altre partit. Però s'ha precipitat, perquè només sortir del camp el Bon Pastor ha reduït diferències en una jugada aïllada on el davanter centre s'ha quedat sol i ha fet una vaselina que m'ha semblat una mica afortunada.

Però no ens hem deixat endur pel pànic, i cinc minuts després el Sergi s'ha colat per la banda esquerra, on havíem descobert que hi havia el taló d'Aquil·les del rival, i ha fet la passada de la mort que l'Alejandro ha executat impecablement.

Aquesta estocada si que era definitiva, i a partir d'aquí hem jugat a plaer i hem arrodonit la golejada amb un gol del Sergi en jugada personal.

Els tres punts són importants i ens coloquen provisionalment en una excel·lent tercera posició, però sobretot em quedo amb l'actitud competitiva de l'equip. Recordem que l'any passat en aquest mateix camp ens van pujar els colors en veure la impotència dels xavals quan perdien 1-0 però es veien obligats a seguir defensant enlloc de buscar si un miracle els proporcionava l'empat. La feina dels entrenadors és molt difícil i s'ha de ser a dintre per poder jutjar-la, però vist des de fora l'actitud d'avui sembla bastant més constructiva i motivadora pels xavals. El que és segur és que avui hem anat a fer el vermut de més bon humor que l'any passat.

Dissabte de resurrecció

La Salle Bonanova  2  -  2  Barcino

Abans que res disculpar-me per difondre un resultat erroni al whatsapp. Almenys ha servit per valorar el punt aconseguit en un partit que havíem donat per mort i enterrat. Resulta que el primer gol ha estat massa matiner fins i tot pels soferts pares que s'han saltat la migdiada. I no m'hi compto, o sigui que tindrem una crònica basada en el boca-orella. Sort que per compensar disposem de les magnífiques fotografies que ha enviat el Carlos Cisneros. Podeu veure la col·lecció sencera aquí (si no us deixa entrar demaneu-li al Pablo que us comparteixi la carpeta).

Tornant al partit, començaré per la part que he vist, és a dir pels set minuts finals, que Déu-n'hi-do el que han donat de si. He arribat just a temps per veure com li arribava la pilota a un davanter rival que, en probable fora de joc, la creuava lluny de l'abast de l'Apa. Gran celebració a la grada i crits de "ahora a jugar con cabeza", que m'han descol·locat una mica perquè segons les informacions via whatsapp aquell gol era el 0-2 i pràcticament sentenciava el partit.

També m'ha sorprès veure tota la grada ocupada per les tropes del Barcino. Tota? No, al costat de la porteria tres irreductibles Lasallians resistien ara i sempre a l'invasor. Cap allà me n'he anat mentre per completar les desgràcies l'àrbitre ensenyava dues grogues consecutives al Xavi Batlle per protestar el fora de joc. Sembla que la segona ha estat exagerada perquè no hi ha hagut insults ni manca de respecte.

El joc s'ha reprès amb les nostres forces abocades a la porteria rival. Fruit d'això ha arribat un penal favorable. L'Andy ha assumit la responsabilitat de tirar-lo però ha intentat fer-ho per alt i se n'hi ha anat per sobre el travesser. Això passa a qui s'arrisca, i l'Andy està fent un inici de temporada excel·lent. Esperem que això no el desanimi.

Aquest nou revés no ens ha fet defallir, i al darrer minut hem llançat un córner que després de varis rebots ha arribat a peus del Marcel més o menys al punt de penalt. Tal com venia ha empalmat una bona volea lluny de l'abast del porter però no tant d'un defensa que en línia de gol ha estat a punt de rebutjar-la. Per sort no ha estat així i l'empat ha pujat al marcador.

No hi ha hagut temps per més. En set minuts s'havia girat la truita però al final tot ha quedat igual .

Què havia passat fins llavors? Doncs diuen els cronistes de l'època que al minut 7 el Rodri rebia una pilota al límit de l'àrea. Bon control, passeta endavant i xut potent per obrir el marcador. L'Alejandro és un altre que també ha començat la temporada molt endollat.

Però l'alegria ha durat poc. Al cap de cinc minuts, el rival ha tret un fora de banda i una badada col·lectiva de la defensa ha permès que la bola arribés directament al davanter centre rival que ho ha tingut fàcil per batre el Xavi.

La resta de la primera part ha estat igualada, però no avorrida, i tots dos equips han disposat de vàries ocasions per desfer l'empat. El mateix podem dir de la segona part, però malgrat tots els intents el marcador no s'ha mogut fins els trepidants minuts finals que ja coneixem.

En fi, tal com ha anat em queda la sensació d'haver salvat un punt, però vist amb perspectiva crec que és un partit on es podia aspirar a més. Veient els nois sortint amb el cap alt, no dubto que ho seguirem intentant.

Qui pica primer pica dos cops

Grama  3  -  0  La Salle Bonanova

Avui no hem sortit tant contents com l'altre dia. No és que hàgim jugat tant malament, però el resultat és inapel·lable i ens n'haurien pogut caure uns quants més si no arriba a ser pels pals, la precipitació dels davanters rivals i, sobretot, l'actuació antològica dels nostres porters.

I això que el partit ha començat igualat. Sobre el camp, les forces semblaven molt anivellades i això feia intuir que qui marqués primer assestaria un cop important al rival. I així ha estat.

Han començat avisant amb una passada de la mort que un davanter rival a rematat a boca de canó i que només una mà prodigiosa de l'Apa ha pogut impedir que es convertís en gol. Però al cap de cop el col·legiat ens ha assenyalat un penalt en contra per una mà del Marcel quan estava caient. Està clar que era totalment involuntària i, amb el reglament actual, no s'ha d'assenyalar penalt.

L'han xutat molt bé, però l'Apa ha endevinat la intenció i s'ha llançat com un felí en la direcció correcta. Fins i tot ha arribat a desviar la bola, però no prou per impedir que entrés. Les mans al cap dels xavals revelen que intuïen la influència que el gol tindria en el partit.

Efectivament, a partir d'aquí ells han anat a més i nosaltres a menys. S'ha vist clar que estaven molt còmodes amb el joc de contraatac i han creat vàries ocasions, sobretot gràcies al número 10 amb unes cames de gasela que li posarien les coses difícils al mateix Usain Bolt.

Podem dir que hem tingut sort d'arribar al descans amb aquest resultat. Ens quedava l'esperança que el descans servís per girar la truita però no ha estat així. A la segona part ha seguit la mateixa tònica i així ha arribat el segon gràcies a una bona passada d'un centrecampista rival que ha deixat sol al davanter, i el tercer en una jugada desafortunada on dos defenses han xocat entre ells i això ha fet que la pilota quedés a peus d'un davanter que passava per allà.

Amb el partit decidit, han arribat més ocasions, sobretot per part d'ells. Nosaltres també hem buscat el gol de l'honor i he comptat fins a 4 ocasions més o menys clares: primer en una bola robada pel Cisneros però ben tapada pel porter, després en una passada de la mort del propi Cisneros on el Sergi ha intentat una filigrana impossible, novament el Cisneros rematant de cap un córner, i finalment l'Andy en un ú contra ú ben resolt pel porter.

Res a dir. Ens hem mantingut fidels a l'estil de joc que estem assajant per aquest any, però avui el rival ha jugat millor les seves cartes i s'ha endut els 3 punts merescudament. Toca prendre nota i procurar corregir errors. A veure si a la tornada som nosaltres qui piquem primer.

Això pinta bé

La Salle Bonanova  4  -  0  Santa Eulàlia "D"

Torna el futbol i, a jutjar per les primeres impressions, el bon futbol. Després d'un any on, reconeguem-ho, ens havia baixat la trempera, tot apunta a que tornarem a disfrutar. I no ho dic només perquè per un any l'horari no ens impedeix fer la migdiada!

I és que el partit d'avui ens ha sortit rodó. Dominant des del principi, jugant la pilota des del darrera, i a sobre amb un còmode avantatge al marcador que ens ha permès acabar el partit practicant un joc de tiqui-taca que no ens pensàvem que fossin capaços de fer.

De seguida s'ha vist que aquest Santa Eulàlia no era el que fa uns anys ens en va clavar 13. Sense estar desbocats en atac, anàvem trepitjant la seva àrea i normalment això és el presagi del gol. Hem treballat vàries ocasions, però al final el gol ha arribat en la jugada més tonta. Un defensa s'ha vist pressionat i ha decidit passar-la al porter, però el Pol li ha endevinat les intencions i, ràpid com un llamp, ha interceptat la pilota, ha driblat el porter i, malgrat tenir poc angle, l'ha empès dins la porteria.

Amb la llauna oberta, hem pogut seguir apretant sense prendre riscos i al darrer minut hem obtingut el premi en una jugada de 3 tocs: treu de porteria el Sergi Cortés, prolonga de cap el Sergi Ubach i remata davant el porter l'Andy Mortola. La distància més curta entre les dues porteries és la línia recta.

A la segona part hem seguit amb la mateixa tònica, i hem obtingut el mateix premi. El tercer ha arribat en una escapada magistral de l'Andy per la banda que ha acabat amb la passada de la mort pel Cisneros. I en el quart ha estat el Cisneros qui s'ha escapat per la mateixa banda i ha fet la mateixa centrada que aquesta vegada s'han encarregat de rematar el Pol, el primer pichichi de la temporada.

La resta del partit no ha tingut història, i més aviat estàvem desitjant que s'acabés com abans millor perquè el rival s'anava enrabiant cada cop més i buscaven el xoc i alguna cosa més. Però la valenta arbitressa ha evitat que el partit se n'hi anés de les mans a base d'algunes targetes de felicitació pels més abrandats.

Bé, després de tants anys sense treure el cap per la part alta de la classificació, avui ens n'anem a dormir com a líders del grup. No dubto que serà una glòria efímera, però el més esperançador de tot ha estat veure l'aposta pel joc de combinació. Fins i tot els porters s'han posat el maillot de Ter Steggen i han fet algunes jugades d'aquelles que tant agraden quan surten bé, però gens recomanables pels que pateixin del cor.

Joc de blogs

Al muntar la pàgina de "Temporades anteriors", m'he adonat que comencem mateixa temporada que "Juego de tronos". Només les millors sèries arriben a la setena temporada, i queda clar que els xavals han estat capaços de mantenir-se tant units i entusiasmats com fa set anys, quan no aixecaven un pam de terra.

Què ens depararà el nou rodatge? Com sempre és un gran misteri. Sembla que els Lanister ens han segrestat els puntals de l'equip, però segur que els que queden redoblaran les forces per defensar el mur abans que arribi l'hivern.

Asseiem-nos doncs a les butaques de la tribuna de La Salle, i preparem-nos a veure quines sorpreses han preparat els guionistes per aquesta temporada. La darrera? Sospito que si és per ells encara en queden unes quantes.