Mata-gegants!!!

La Salle  2  -  1  Parc U.D.

Ho hem tornat a fer! A la vigília de Sant Jordi hem mort el drac. Bé, potser no era tant fort com això, però si que treia foc pels queixals quan ha vist amb impotència que sortiria derrotat del nostre camp.

Aquest any ja hem guanyat al primer i al tercer classificats. De fet, recordo que a l'anada el rival d'avui anava líder, i li vam remuntar dos cops el marcador, vam seguir buscant la victòria i vam perdre al darrer moment per un penalt discutible. Com pot ser que després d'aquestes proeses perdem amb el cuer que no havia guanyat cap partit?

Bé, centrant-nos en el partit d'avui, de seguida s'ha vist que no pensàvem posar-li les coses fàcils al drac. Forces molt igualades i primera part de tanteig mutu sense gols ni grans ocasions. Potser la més clara ha estat un remat del Miquel al darrer minut, novament a l'estil "Sergi Roberto" com en el gol del darrer partit contra el Sant Ignasi.

Que no hi haguessin gols no vol dir que cap dels dos equips renunciés a l'atac, sinó que les defenses han estat efectives i sense fissures. Però a la segona part ha arribat la salsa del futbol, és a dir els gols. El plantejament ha estat semblant, les forces han seguit igualades, però aquesta vegada si que els atacants han estat capaços de desequilibrar les barreres defensives. El primer ha arribat en una falta al mig camp que el Terry ha enviat a l'olla amb tota la intenció de fer-la bullir. Allà el Miquel s'ha imposat per lluita i voluntat, i en el moment que ha vist forat l'ha clavat amb totes les ganes.

El gol ha fet enrabiar el rival. han començat els retrets mutus (començant per l'entrenador), les protestes a l'àrbitre i els intents de tangana. El més bronques era sens dubte el número 5 a qui els seus companys havien de calmar constantment amb un "Cállate, Sastre!".

Però malgrat això jugaven bé, i finalment el Sastre ens ha fet un trajo a mida en un fora de banda on hem comès una de les poques errades defensives. La pilota del Sastre ha arribat directament al cap d'un davanter que amb un sol toc l'ha enviat per sobre de l'Apa que s'havia quedat a mitja sortida.

La veritat és que els minuts següents han mantingut l'ofensiva i semblava més proper el seu gol que el nostre. Però s'ha repetit la història de l'anada amb els papers canviats, i el resultat s'ha girat en contra de l'equip que duia la iniciativa.

El gol ha arribat en un córner assajat. El gruix de les nostres forces s'han concentrat al primer pal, però era una tàctica de distracció per atreure els defenses, i realment la pilota ha anat al segon pal on el Marcel estava lliure de marca i ha connectat un remat de cap impecable impossible d'aturar.

No cal dir que el Sastre i companyia han començat novament la tanda d'improperis contra el món, però aquest cop ha estat inútil. Teníem la lliçó ben apresa i els seus embats s'han estavellat sempre contra les nostres barreres.

Victòria molt meritòria. No m'atreveixo a dir que haguem estat clarament superiors perquè hi ha hagut fases pels dos equips, però si que hem demostrat saber competir a alt nivell, i ens hem endut la victòria en un partit d'aquells igualats que es decanten a favor del bàndol més encertat. I avui hem estat nosaltres!

Feliç dia de Sant Jordi

Decíamos ayer...

Sant Ignasi  0  -  3  La Salle Bonanova

Com Fray Luis de Leon, que després de cinc anys a la presó va reprendre les classes amb el famós "decíamos ayer", avui era jo qui tornava als estadis després de vàries setmanes d'absència. I veig que no sóc l'únic que ha anat descuidant les obligacions, perquè enlloc de la nodrida claca de fa uns temps m'he trobat un solitari Santi Batlle fent front al públic local. Sort que no era l'hora de la migdiada que sinó m'hauria tocat veure el partit en solitari.

Però els xavals, ignorant amb insolència el que passava a la grada, han anat a la seva i s'han imposat amb claredat al col·legi rival. Vista la classificació el resultat era previsible, però avui sortíem amb dos factors en contra: un eren les baixes, provocades probablement per la proximitat de les vacances. Amb un únic recanvi a la banqueta, que s'ajuntava a una calor més pròpia de l'estiu que de la Setmana Santa, els xavals s'han vist obligats a fer un esforç físic suplementari per tirar el partit endavant. El segon factor en contra era l'hora. El darrer cop que havien hagut de matinar tant, senzillament van ajuntar el partit amb la festa nocturna i se'n van endur set golets cap a casa.

Però avui ha estat diferent, en part perquè sembla que aquesta nit havien fet més bondat, i sobretot perquè el rival d'avui no era el Valldoreix. Tot i així, han sortit bastant més intensos que nosaltres i els primers minuts han estat de clar domini local, que ha estat a punt de convertir-se en avantatge al marcador quan ens han assenyalat un penal en contra per unes mans dins l'àrea. Aquí el Sergi Cortés ha demostrat estar perfectament despert i amb un salt felí ha desviat la pilota.

Probablement ha estat la darrera oportunitat del Sant Ignasi per intentar puntuar, perquè després d'això el joc s'ha equilibrat i poc després ha arribat la jugada que decantaria la primera part a favor nostre. Contraatac elèctric que ha acabat amb una cavalcada del Livio per la banda dreta i una centrada milimètrica que el Miquel ha interceptat amb un salt a l'estil del Sergi Roberto contra el PSG.

A la segona part, el marcador a favor ens ha donat serenitat i convicció en la nostra superioritat, mentre que al rival ha semblat fer-li abaixar les pulsacions. El Cisneros s'havia proposat fer-nos oblidar l'absència de l'Andy i després de vàries jugades de mèrit ha tingut el premi del gol. Pilota a l'àrea que el Miquel ha prolongat amb un toc d'esperó increïble (i sent honestos diria que una mica afortunat) i el Pablo ha rematat amb precisió. El dos a zero feia justícia al joc que s'estava veient fins llavors i que ja ha durat la resta del partit. També és cert que el Sant Ignasi no s'ha rendit i ha intentat, amb més ganes que encert, fer arribar el perill a la porteria del Sergi. Però la veritat és que les millors ocasions han estat nostres, fruit d'un joc de toc que aquest any ha anat millorant força.

Faltaria veure si haguéssim mantingut l'estic de joc si ens haguessin marcat en qualsevol accident, però afortunadament no ha calgut comprovar-ho. Al contrari, al límit del temps el Cisneros ha fet una altra gran jugada dins l'àrea i ha enviat una passada de la mort al Miquel. Aquest ha relliscat en el moment més inoportú, però afortunadament darrera hi havia l'Ubach en posició vertical, i no ha tingut inconvenient en aprofitar el regal per establir el 0-3 definitiu.

Aquesta tarda el juvenil A té el matx decisiu per saber si l'any vinent jugarem a primera (perquè compto que seguirem tots, no?) Nosaltres enfilem la recta final sense aspiracions d'ascens, però amb possibilitats d'escalar unes quantes places a la classificació perquè amb sis puntets més estaríem cinquens. Llàstima dels regalets que hem anat prodigant al llarg de l'any (Sarrià, Barcino...), però enlloc de lamentar-nos concentrem-nos ens els propers matxs, sobretot contra rivals directes, i a veure si sortim bé a la foto final.