Sota l'amenaça de pluja, i en una hora especialment cruel pels amants de la migdiada, començava el que havia de ser un dels partits més complets dels nostres xavals en el que portem de temporada. Només una mare era testimoni de la centrada inicial, i és que avui, per primera vegada en molt de temps, estaven convocats els seus tres bessons. I no donaré més pistes sobre la identitat de la mare.
De mica en mica ens hem anat incorporant la resta, i els menys dormilegues hem arribat a temps de veure una bona jugada col·lectiva coronada amb una gran assistència del Sergi i una no menys brillant definició de l'Andy que confirma el seu excepcional estat de forma i el manté com a pichichi en solitari de la lliga, a dos gols de distància dels seus immediats perseguidors.
La incertesa del resultat ens mantenia alerta, i potser per això l'equip ha sortit igual d'endollat a la segona part. I aquesta vegada si que el bon joc s'ha traduït en gols, gràcies novament al recital d'encerts en pilota aturada. Al minut 10 hi havia una centrada de banda que després d'un rebot arribava al punt de penal, on el Sergi empalmava una duríssima volea que el porter rival només ha pogut refusar en curt perquè el Miquel, molt atent, recollís el rebot i afusellés el segon gol.
El matx estava sentenciat però seguíem practicant un joc agressiu i alhora atractiu. Ara feia una xilena el Miquel, ara una vaselina el Villa, ara l'Andy se n'anava de tres... I així com qui no vol la cosa ha arribat el quart a peus del Marcel, que aquesta temporada també està mullant bastant per ser defensa. Ha estat com de costum en el remat d'un córner, però la novetat és que no ho ha fet de cap sinó amb els peus.
Portem un any d'alts i baixos, i avui tocava sortir exultants. El dia vinent visitem al líder, i és de suposar que ens tornarà a posar a lloc, però si juguem com avui....
