diumenge, 21 de maig del 2017

No pares, sigue, sigue

Pubilla Casas  2  -  6  La Salle Bonanova


La foto del Santi dóna fe de que avui la grada estava més nodrida que els darrers partits. I és que per agrair-los la gran actuació que ens van dedicar ahir, avui ens ha tocat fer de soferts pares.

Alguns van començar a la nit muntant un servei express de taxi Barcelona-Cocoa, d'altres hem cobert a primera hora la línia Barcelona-Hospitalet, i qui més qui menys s'ha hagut de llevar abans del que hauria desitjat per subsanar els efectes de la curiosa plaga de despertadors espatllats que hi ha hagut aquest matí. I el pitjor del cas és que anàvem al partit amb la temença de reviure un altre episodi com el de Vallvidriera, on després d'una nit tormentosa ens van caure set gols com set sols.

Però ara ja estem parlant de xavals graduats que saben aguantar el pes de la responsabilitat :-) i avui ens han ofert un espectacle gairebé tant brillant com el d'ahir. Sis golets, que haurien pogut ser més si arribem a aprofitar totes les ocasions clares de què hem disposat a la segona part.

És cert que hem començat una mica empanats, i a sobre hem sofert un revés quan l'Andy s'ha lesionat al turmell i ha hagut d'abandonar el camp. Això ens ha deixat sense recanvis a la banqueta fins que ha arribat el Carbajo, la darrera víctima de la plaga de despertadors.

Però el Pubilla tampoc era un prodigi d'encert. No sé si és que també havien anat a Cocoa, o potser justament és que els hi hauria fet falta anar-hi. El cas és que als deu minuts de joc hem trenat una bonica jugada d'atac que ha acabat amb un xut del Cisneros des de dins de l'àrea. El porter ha pogut rebutjar amb dificultats, però la pilota ha quedat morta a l'àrea petita on ha arribat el Miquel com una bala per afusellar el primer.

En el segon s'han girat els papers. Passada del Sergi al Miquel, que al primer toc ha fet una gran passada per sobre el defensa deixant sol al Cisneros perquè, sol davant del porter, engaltés el segon.

Però perquè no ens adormíssim abans d'hora, el Pubilla ha tornat l'emoció al partit amb un ràpid contraatac que ha deixat sol un davanter i el Xavi Cortés s'ha vist obligat a fer-li penalt per evitar que el seu xut a boca de canó superés al seu germà. Penalt ben executat que s'ha colat arran de pal malgrat la bona estirada del Sergi.

Calia ampliar el marge per si a la segona part ens començava a pesar la resaca, i se n'ha encarregat el Marcel amb un remat de cap marca de la casa a la sortida d'un córner. Bon detall dedicant-lo al seu taxista nocturn.

A la mitja part no teníem clar que el marge fos suficient, i més tenint en compte que aquest equip ens havia remuntat un tres a zero a l'anada, però només començar la segona part l'Ubach ha fet una jugada de pillo tirant ràpidament una falta mentre la defensa estava desprevinguda. El porter ha pogut evitar el gol però esperant el rebuig hi havia l'Alejandro, no menys pillo, i ha marcat el quart.

Han seguit vàries ocasions claríssimes per part nosta: dos pals, un defensa salvant la pilota amb el cap en línia de gol... I en ple festival ofensiu, ells arriben per primer cop, xuten de lluny, un rebot desvia la trajectòria i marquen el 2-4.

Per un moment hem temut que es fiquessin al partit, però afortunadament no se'ns havien acabat les piles, sobretot al Rodri que s'ha tret de la màniga un xut prodigiós amb l'esquerra des de fora l'àrea, imparable pel porter.

Hem tancat el recital amb una gran cursa del Guille per la banda, passada de la mort pel Miquel i el sisè golet al sac.

Bones sensacions en el darrer desplaçament de la temporada. Hem acabat en plena forma i crec que si la lliga s'hagués allargat una mica més hauríem tingut alguna oportunitat de treure el cap pels llocs de davant. Però no ens podem queixar de la temporada. Hem millorat força el nostre joc, els xavals segueixen motivats i avinguts, tant dins com fora del camp, i prova d'això és que la majoria seguiran l'any vinent. Suposo que ja no hi haurà blog, així que serveixi aquesta crónica com a comiat personal, perquè la darrera s'ha compromès a fer-la el gran Balsells, a qui avui hem trobat a faltar a la graderia :-)

1 comentari:

  1. Crònica digne del millor dels periodistes esportius del Sport o Mundo Deportivo.
    Totalment en desacord amb la suposició de que el proper any no hi haurà blog, aquest equip no seria el mateix sense blog.
    GRÀCIES MARCEL!!

    ResponElimina