Versió completa (35 minuts)
Versió reduïda (10 minuts)
diumenge, 4 de juny del 2017
dilluns, 29 de maig del 2017
Fi de temporada
La Salle Bonanova 1 - 2 Catalònia
Darrer partit de la temporada, i final d'un cicle per a la majoria a La Salle. Molts continuaran els estudis arreu, però segurament, ens tornarem a veure l'any vinent en aquest estadi.
Abans de començar el partit, em venen a la memòria infinitats de records. Són molts anys seguint a aquest magnífic grup de xavals; ja no els puc anomenar nens. Al llarg de tots aquests anys hem viscut l'evolució fisiològica, futbolística i també de les instal·lacions, entre d'altres.
Però, una cosa no ha canviat: la il·lusió, la camaraderia i el bon ambient d'aquest grup. Per aquest equip han passat molts jugadors i molts entrenadors, i poder no els recordarem per grans èxits esportius, però sempre ha primat l'esforç, l'entrega i l'orgull de pertànyer a un grup. En cap moment han llançat la tovallola per molt magre estigués la situació; sempre han cregut en ells. Gran lliçó per al futur.
De ben segur que els xavals valoraran més aquest blog dins d'uns quants anys, i agrairan al Marcel Ubach, fundador i ànima de l'Habemus crònica, poder reviure records i anècdotes de tots aquests anys. Aquest grup podrà recuperar fotos, entrevistes, cròniques, vídeos de molts anys de la seva infantessa i joventut. Recordeu el vídeo de la setmana passada en la festa de comiat del col·legi, on vèiem un grup d'antics alumnes vint anys després de la graduació; pues aquest grup, sempre tindrà informació gràfica per no oblidar-se del seu pas per l'equip de futbol.
Collons, com m'enrotllo. Passaré a la crònica d'últim partit de la temporada. Enfrontament amb el líder de la lliga, però amb el record de ser capaços de guanyar-los al seu camp.
L'equip inicial estava format; porter: Sergi Cortés; defensa: Livio Bonatti, Marcel Boquer, Àlex Verdaguer i Xavi Cortés; mitja: Jordi Balsells, Pablo Terraza, Jordi Carbajo i Pol Verdaguer; davantera: Pablo Cisneros i Miquel Verdaguer.
Durant els primers quinze minuts el domini s'anava alternant. Tots dos equips estaven ben posicionats sobre el terreny de joc. Cap ocasió clara de gol. El respecte era mutu.
Al 17', errada de la defensa visitant, i aprofita el regal en Miquel V. per inaugurar el marcador, 1-0. No m'estranya que tregui tan bones notes, sempre està molt atent i viu.
Nova oportunitat en el 21', després d'una falta botada per en Jordi Carbajo.
Fins el 28', el Catalonia no xuta entre els tres pals, però en Sergi, molt segur, impedeix que la pilota entri dins la porteria.
29', canvi d'en Livio per en Jos. Ocupa la mateixa posició, el lateral dret.
En el 30', una pilota perduda al mig camp és aprofitada per el rival per arribar fins a la nostra àrea i amb un xut creuat, després de tocar el pal, fan l'empat.
Tot seguit, 32', un rival trenca el fora de joc i es planta sol davant d'en Sergi. No pot fer res, i la pilota entra dins la porteria, 1-2. També necessitarem el VAR, o assistència per vídeo, en aquests partits?
En el 40', arriba un penal, després d'una falta comesa per en Jos. L'encarregat de xutar la pena màxima és el porter rival. Però per a xulo, en Sergi. Atura el penal i llança ràpidament la pilota, iniciant un ràpid contraatac, que s'encarrega el porter de tallar-lo cometent una falta que únicament és sancionada amb targeta groga. Hagués estat una bona lliçó per al Catalonia, si arribem a marcar gol.
Però aquí no acaba la gran actuació d'en Sergi. En el 44', després d'un fort xut des de fora l'àrea, fa un vol acrobàtic i aconsegueix desviar lleugerament la pilota de la seva trajectòria directa a gol, fent que aquesta s'estavelli al travesser.
Finalitza la primera part, amb un premi excessiu per al rival, vist el joc desplegat per ambdós equips.
S'inicia la segona part amb bastants canvis a l'equip, però mantenint el mateix sistema de joc, 4-4-2. Entren Livio, Guille i Rodri, i descansen en Jordi B., Xavi C. i Jordi C.
En el 2' primer ensurt. Sort que en Pol V. treu una pilota que anava directament dins la porteria.
No arriba cap xut amb perill fins el 12', quan en Livio llança una pilota amb intenció entre els tres pals.
En el 20', entren Xavi C. i en Jordi C. per Miquel V. i Pablo C., passant a ser en Rodri l'home punta. En el 31' en Marcel fa lluir el porter rival. Una pilota amb molta intenció està a punt d'entrar.
En el 33' entren en Jordi B, Pablo C. i Miquel V. per en Jos, Terri i Rodri. En Marcel passa a la mitja punta i en Jordi B. ocupa el seu lloc.
En el 40' nova oportunitat per part d'en Miquel V, acompanyat per una Marcel molt motivat i corretjós.
Acaba el partit amb tot l'equip rival tancat dins de la seva àrea, i tots el nostres atacant; però el premi del gol no arriba.
Fa moltes temporades, en la què el número de gols a favor no era superior al de gols en contra, ja no ho recordo. Hem estat el tercer equip més golejador del nostre grup. Com deia el mister, al finalitzar el partit, el balanç de l'any és positiu, tot i què podia haver estat millor si no haguéssim estat tan irregulars. Acabem la temporada al mig de la taula, una meritòria vuitena plaça. Poder podem anar a Europa la propera temporada.
Jordi Balsells
Darrer partit de la temporada, i final d'un cicle per a la majoria a La Salle. Molts continuaran els estudis arreu, però segurament, ens tornarem a veure l'any vinent en aquest estadi.
Abans de començar el partit, em venen a la memòria infinitats de records. Són molts anys seguint a aquest magnífic grup de xavals; ja no els puc anomenar nens. Al llarg de tots aquests anys hem viscut l'evolució fisiològica, futbolística i també de les instal·lacions, entre d'altres.
De ben segur que els xavals valoraran més aquest blog dins d'uns quants anys, i agrairan al Marcel Ubach, fundador i ànima de l'Habemus crònica, poder reviure records i anècdotes de tots aquests anys. Aquest grup podrà recuperar fotos, entrevistes, cròniques, vídeos de molts anys de la seva infantessa i joventut. Recordeu el vídeo de la setmana passada en la festa de comiat del col·legi, on vèiem un grup d'antics alumnes vint anys després de la graduació; pues aquest grup, sempre tindrà informació gràfica per no oblidar-se del seu pas per l'equip de futbol.
Collons, com m'enrotllo. Passaré a la crònica d'últim partit de la temporada. Enfrontament amb el líder de la lliga, però amb el record de ser capaços de guanyar-los al seu camp.
Durant els primers quinze minuts el domini s'anava alternant. Tots dos equips estaven ben posicionats sobre el terreny de joc. Cap ocasió clara de gol. El respecte era mutu.
Al 17', errada de la defensa visitant, i aprofita el regal en Miquel V. per inaugurar el marcador, 1-0. No m'estranya que tregui tan bones notes, sempre està molt atent i viu.
Nova oportunitat en el 21', després d'una falta botada per en Jordi Carbajo.
Fins el 28', el Catalonia no xuta entre els tres pals, però en Sergi, molt segur, impedeix que la pilota entri dins la porteria.
29', canvi d'en Livio per en Jos. Ocupa la mateixa posició, el lateral dret.
En el 30', una pilota perduda al mig camp és aprofitada per el rival per arribar fins a la nostra àrea i amb un xut creuat, després de tocar el pal, fan l'empat.
Tot seguit, 32', un rival trenca el fora de joc i es planta sol davant d'en Sergi. No pot fer res, i la pilota entra dins la porteria, 1-2. També necessitarem el VAR, o assistència per vídeo, en aquests partits?
En el 40', arriba un penal, després d'una falta comesa per en Jos. L'encarregat de xutar la pena màxima és el porter rival. Però per a xulo, en Sergi. Atura el penal i llança ràpidament la pilota, iniciant un ràpid contraatac, que s'encarrega el porter de tallar-lo cometent una falta que únicament és sancionada amb targeta groga. Hagués estat una bona lliçó per al Catalonia, si arribem a marcar gol.
Finalitza la primera part, amb un premi excessiu per al rival, vist el joc desplegat per ambdós equips.
S'inicia la segona part amb bastants canvis a l'equip, però mantenint el mateix sistema de joc, 4-4-2. Entren Livio, Guille i Rodri, i descansen en Jordi B., Xavi C. i Jordi C.
En el 2' primer ensurt. Sort que en Pol V. treu una pilota que anava directament dins la porteria.
No arriba cap xut amb perill fins el 12', quan en Livio llança una pilota amb intenció entre els tres pals.
En el 20', entren Xavi C. i en Jordi C. per Miquel V. i Pablo C., passant a ser en Rodri l'home punta. En el 31' en Marcel fa lluir el porter rival. Una pilota amb molta intenció està a punt d'entrar.
En el 33' entren en Jordi B, Pablo C. i Miquel V. per en Jos, Terri i Rodri. En Marcel passa a la mitja punta i en Jordi B. ocupa el seu lloc.
En el 40' nova oportunitat per part d'en Miquel V, acompanyat per una Marcel molt motivat i corretjós.
Acaba el partit amb tot l'equip rival tancat dins de la seva àrea, i tots el nostres atacant; però el premi del gol no arriba.
Fa moltes temporades, en la què el número de gols a favor no era superior al de gols en contra, ja no ho recordo. Hem estat el tercer equip més golejador del nostre grup. Com deia el mister, al finalitzar el partit, el balanç de l'any és positiu, tot i què podia haver estat millor si no haguéssim estat tan irregulars. Acabem la temporada al mig de la taula, una meritòria vuitena plaça. Poder podem anar a Europa la propera temporada.
Jordi Balsells
diumenge, 21 de maig del 2017
No pares, sigue, sigue
Pubilla Casas 2 - 6 La Salle Bonanova
La foto del Santi dóna fe de que avui la grada estava més nodrida que els darrers partits. I és que per agrair-los la gran actuació que ens van dedicar ahir, avui ens ha tocat fer de soferts pares.
Alguns van començar a la nit muntant un servei express de taxi Barcelona-Cocoa, d'altres hem cobert a primera hora la línia Barcelona-Hospitalet, i qui més qui menys s'ha hagut de llevar abans del que hauria desitjat per subsanar els efectes de la curiosa plaga de despertadors espatllats que hi ha hagut aquest matí. I el pitjor del cas és que anàvem al partit amb la temença de reviure un altre episodi com el de Vallvidriera, on després d'una nit tormentosa ens van caure set gols com set sols.
Però ara ja estem parlant de xavals graduats que saben aguantar el pes de la responsabilitat :-) i avui ens han ofert un espectacle gairebé tant brillant com el d'ahir. Sis golets, que haurien pogut ser més si arribem a aprofitar totes les ocasions clares de què hem disposat a la segona part.
És cert que hem començat una mica empanats, i a sobre hem sofert un revés quan l'Andy s'ha lesionat al turmell i ha hagut d'abandonar el camp. Això ens ha deixat sense recanvis a la banqueta fins que ha arribat el Carbajo, la darrera víctima de la plaga de despertadors.
Però el Pubilla tampoc era un prodigi d'encert. No sé si és que també havien anat a Cocoa, o potser justament és que els hi hauria fet falta anar-hi. El cas és que als deu minuts de joc hem trenat una bonica jugada d'atac que ha acabat amb un xut del Cisneros des de dins de l'àrea. El porter ha pogut rebutjar amb dificultats, però la pilota ha quedat morta a l'àrea petita on ha arribat el Miquel com una bala per afusellar el primer.
En el segon s'han girat els papers. Passada del Sergi al Miquel, que al primer toc ha fet una gran passada per sobre el defensa deixant sol al Cisneros perquè, sol davant del porter, engaltés el segon.
Però perquè no ens adormíssim abans d'hora, el Pubilla ha tornat l'emoció al partit amb un ràpid contraatac que ha deixat sol un davanter i el Xavi Cortés s'ha vist obligat a fer-li penalt per evitar que el seu xut a boca de canó superés al seu germà. Penalt ben executat que s'ha colat arran de pal malgrat la bona estirada del Sergi.
Calia ampliar el marge per si a la segona part ens començava a pesar la resaca, i se n'ha encarregat el Marcel amb un remat de cap marca de la casa a la sortida d'un córner. Bon detall dedicant-lo al seu taxista nocturn.
A la mitja part no teníem clar que el marge fos suficient, i més tenint en compte que aquest equip ens havia remuntat un tres a zero a l'anada, però només començar la segona part l'Ubach ha fet una jugada de pillo tirant ràpidament una falta mentre la defensa estava desprevinguda. El porter ha pogut evitar el gol però esperant el rebuig hi havia l'Alejandro, no menys pillo, i ha marcat el quart.
Han seguit vàries ocasions claríssimes per part nosta: dos pals, un defensa salvant la pilota amb el cap en línia de gol... I en ple festival ofensiu, ells arriben per primer cop, xuten de lluny, un rebot desvia la trajectòria i marquen el 2-4.
Per un moment hem temut que es fiquessin al partit, però afortunadament no se'ns havien acabat les piles, sobretot al Rodri que s'ha tret de la màniga un xut prodigiós amb l'esquerra des de fora l'àrea, imparable pel porter.
Hem tancat el recital amb una gran cursa del Guille per la banda, passada de la mort pel Miquel i el sisè golet al sac.
Bones sensacions en el darrer desplaçament de la temporada. Hem acabat en plena forma i crec que si la lliga s'hagués allargat una mica més hauríem tingut alguna oportunitat de treure el cap pels llocs de davant. Però no ens podem queixar de la temporada. Hem millorat força el nostre joc, els xavals segueixen motivats i avinguts, tant dins com fora del camp, i prova d'això és que la majoria seguiran l'any vinent. Suposo que ja no hi haurà blog, així que serveixi aquesta crónica com a comiat personal, perquè la darrera s'ha compromès a fer-la el gran Balsells, a qui avui hem trobat a faltar a la graderia :-)
La foto del Santi dóna fe de que avui la grada estava més nodrida que els darrers partits. I és que per agrair-los la gran actuació que ens van dedicar ahir, avui ens ha tocat fer de soferts pares.
Però ara ja estem parlant de xavals graduats que saben aguantar el pes de la responsabilitat :-) i avui ens han ofert un espectacle gairebé tant brillant com el d'ahir. Sis golets, que haurien pogut ser més si arribem a aprofitar totes les ocasions clares de què hem disposat a la segona part.
Però el Pubilla tampoc era un prodigi d'encert. No sé si és que també havien anat a Cocoa, o potser justament és que els hi hauria fet falta anar-hi. El cas és que als deu minuts de joc hem trenat una bonica jugada d'atac que ha acabat amb un xut del Cisneros des de dins de l'àrea. El porter ha pogut rebutjar amb dificultats, però la pilota ha quedat morta a l'àrea petita on ha arribat el Miquel com una bala per afusellar el primer.
En el segon s'han girat els papers. Passada del Sergi al Miquel, que al primer toc ha fet una gran passada per sobre el defensa deixant sol al Cisneros perquè, sol davant del porter, engaltés el segon.
Però perquè no ens adormíssim abans d'hora, el Pubilla ha tornat l'emoció al partit amb un ràpid contraatac que ha deixat sol un davanter i el Xavi Cortés s'ha vist obligat a fer-li penalt per evitar que el seu xut a boca de canó superés al seu germà. Penalt ben executat que s'ha colat arran de pal malgrat la bona estirada del Sergi.
A la mitja part no teníem clar que el marge fos suficient, i més tenint en compte que aquest equip ens havia remuntat un tres a zero a l'anada, però només començar la segona part l'Ubach ha fet una jugada de pillo tirant ràpidament una falta mentre la defensa estava desprevinguda. El porter ha pogut evitar el gol però esperant el rebuig hi havia l'Alejandro, no menys pillo, i ha marcat el quart.
Han seguit vàries ocasions claríssimes per part nosta: dos pals, un defensa salvant la pilota amb el cap en línia de gol... I en ple festival ofensiu, ells arriben per primer cop, xuten de lluny, un rebot desvia la trajectòria i marquen el 2-4.
Per un moment hem temut que es fiquessin al partit, però afortunadament no se'ns havien acabat les piles, sobretot al Rodri que s'ha tret de la màniga un xut prodigiós amb l'esquerra des de fora l'àrea, imparable pel porter.
Hem tancat el recital amb una gran cursa del Guille per la banda, passada de la mort pel Miquel i el sisè golet al sac.
dilluns, 15 de maig del 2017
La força del contraatac
La Salle 2 - 3 Alzamora
Partit igualat contra el tercer classificat. A l'anada ja els havíem posat en problemes, i només ens van poder empatar gràcies a un gol al minut 95. Avui ja no podien alegar sorpresa i tot i així han suat la cansalada per endur-se'n els tres punts en un partit amb alternatives on fins i tot ens hem posat per davant.
S'ha de dir que ells han sortit més forts, sovintejant la nostra àrea i creant perill a l'esquena dels defenses. Però es trobaven sempre amb un inspirat Andy que està demostrant que domina les àrees tant a l'hora de fer gols com a l'hora d'aturar-los.
I vet aquí que en la nostra primera arribada el Sergi ha empalmat un gran xut creuat des de fora l'àrea i ens ha posat per davant al marcador.
El gol ens ha donat confiança i el joc s'ha equilibrat, però llavors és quan ha entrat en joc el contraatac. En una ràpida jugada, un davanter rival s'ha plantat sol davant de l'Andy. Aquest ha fet una altra gran aturada però l'àrbitre ha interpretat com a penalt l'entrada de l'Àlex quan el rival ja no tenia la pilota.
Aquest cop si que l'Andy ja no ha pogut mantenir la porteria a zero i hem arribat al descans amb l'empat a un que més o menys feia justícia al que s'havia vist.
A la segona part s'han girat les tornes. Nosaltres hem sortit molt forts i hem tingut fins a tres ocasions claríssimes de posar-nos per davant, però han estat ells qui han marcat en un fora de banda mal marcat, similar al del Parc U.D. S'haurien de treballar aquestes jugades.
Sort que, seguint amb la història de la primera part, l'àrbitre s'ha inventat un penalt, aquest cop a favor, que el Sergi ha convertit en l'empat.
Quedaven 20 minuts i podia passar de tot, però malauradament han estat ells qui han trencat la balança en una pilota que han enviat a una àrea plena de gent i un davanter rival ha estat més encertat que els nostres defenses.
Llàstima dels dos partits seguits que hem perdut per la mínima i ens deixat fora d'un grup molt igualat que lluita per la quarta posició. Tot apunta que acabarem vuitens, si no ens despistem i ens deixem encalçar per algun dels rivals que ens trepitgen els talons.
Partit igualat contra el tercer classificat. A l'anada ja els havíem posat en problemes, i només ens van poder empatar gràcies a un gol al minut 95. Avui ja no podien alegar sorpresa i tot i així han suat la cansalada per endur-se'n els tres punts en un partit amb alternatives on fins i tot ens hem posat per davant.
I vet aquí que en la nostra primera arribada el Sergi ha empalmat un gran xut creuat des de fora l'àrea i ens ha posat per davant al marcador.
Aquest cop si que l'Andy ja no ha pogut mantenir la porteria a zero i hem arribat al descans amb l'empat a un que més o menys feia justícia al que s'havia vist.
Sort que, seguint amb la història de la primera part, l'àrbitre s'ha inventat un penalt, aquest cop a favor, que el Sergi ha convertit en l'empat.
Llàstima dels dos partits seguits que hem perdut per la mínima i ens deixat fora d'un grup molt igualat que lluita per la quarta posició. Tot apunta que acabarem vuitens, si no ens despistem i ens deixem encalçar per algun dels rivals que ens trepitgen els talons.
diumenge, 23 d’abril del 2017
Mata-gegants!!!
La Salle 2 - 1 Parc U.D.
Ho hem tornat a fer! A la vigília de Sant Jordi hem mort el drac. Bé, potser no era tant fort com això, però si que treia foc pels queixals quan ha vist amb impotència que sortiria derrotat del nostre camp.
Aquest any ja hem guanyat al primer i al tercer classificats. De fet, recordo que a l'anada el rival d'avui anava líder, i li vam remuntar dos cops el marcador, vam seguir buscant la victòria i vam perdre al darrer moment per un penalt discutible. Com pot ser que després d'aquestes proeses perdem amb el cuer que no havia guanyat cap partit?
Bé, centrant-nos en el partit d'avui, de seguida s'ha vist que no pensàvem posar-li les coses fàcils al drac. Forces molt igualades i primera part de tanteig mutu sense gols ni grans ocasions. Potser la més clara ha estat un remat del Miquel al darrer minut, novament a l'estil "Sergi Roberto" com en el gol del darrer partit contra el Sant Ignasi.
Que no hi haguessin gols no vol dir que cap dels dos equips renunciés a l'atac, sinó que les defenses han estat efectives i sense fissures. Però a la segona part ha arribat la salsa del futbol, és a dir els gols. El plantejament ha estat semblant, les forces han seguit igualades, però aquesta vegada si que els atacants han estat capaços de desequilibrar les barreres defensives. El primer ha arribat en una falta al mig camp que el Terry ha enviat a l'olla amb tota la intenció de fer-la bullir. Allà el Miquel s'ha imposat per lluita i voluntat, i en el moment que ha vist forat l'ha clavat amb totes les ganes.
El gol ha fet enrabiar el rival. han començat els retrets mutus (començant per l'entrenador), les protestes a l'àrbitre i els intents de tangana. El més bronques era sens dubte el número 5 a qui els seus companys havien de calmar constantment amb un "Cállate, Sastre!".
Però malgrat això jugaven bé, i finalment el Sastre ens ha fet un trajo a mida en un fora de banda on hem comès una de les poques errades defensives. La pilota del Sastre ha arribat directament al cap d'un davanter que amb un sol toc l'ha enviat per sobre de l'Apa que s'havia quedat a mitja sortida.
La veritat és que els minuts següents han mantingut l'ofensiva i semblava més proper el seu gol que el nostre. Però s'ha repetit la història de l'anada amb els papers canviats, i el resultat s'ha girat en contra de l'equip que duia la iniciativa.
El gol ha arribat en un córner assajat. El gruix de les nostres forces s'han concentrat al primer pal, però era una tàctica de distracció per atreure els defenses, i realment la pilota ha anat al segon pal on el Marcel estava lliure de marca i ha connectat un remat de cap impecable impossible d'aturar.
No cal dir que el Sastre i companyia han començat novament la tanda d'improperis contra el món, però aquest cop ha estat inútil. Teníem la lliçó ben apresa i els seus embats s'han estavellat sempre contra les nostres barreres.
Victòria molt meritòria. No m'atreveixo a dir que haguem estat clarament superiors perquè hi ha hagut fases pels dos equips, però si que hem demostrat saber competir a alt nivell, i ens hem endut la victòria en un partit d'aquells igualats que es decanten a favor del bàndol més encertat. I avui hem estat nosaltres!
Ho hem tornat a fer! A la vigília de Sant Jordi hem mort el drac. Bé, potser no era tant fort com això, però si que treia foc pels queixals quan ha vist amb impotència que sortiria derrotat del nostre camp.
Aquest any ja hem guanyat al primer i al tercer classificats. De fet, recordo que a l'anada el rival d'avui anava líder, i li vam remuntar dos cops el marcador, vam seguir buscant la victòria i vam perdre al darrer moment per un penalt discutible. Com pot ser que després d'aquestes proeses perdem amb el cuer que no havia guanyat cap partit?
Que no hi haguessin gols no vol dir que cap dels dos equips renunciés a l'atac, sinó que les defenses han estat efectives i sense fissures. Però a la segona part ha arribat la salsa del futbol, és a dir els gols. El plantejament ha estat semblant, les forces han seguit igualades, però aquesta vegada si que els atacants han estat capaços de desequilibrar les barreres defensives. El primer ha arribat en una falta al mig camp que el Terry ha enviat a l'olla amb tota la intenció de fer-la bullir. Allà el Miquel s'ha imposat per lluita i voluntat, i en el moment que ha vist forat l'ha clavat amb totes les ganes.
El gol ha fet enrabiar el rival. han començat els retrets mutus (començant per l'entrenador), les protestes a l'àrbitre i els intents de tangana. El més bronques era sens dubte el número 5 a qui els seus companys havien de calmar constantment amb un "Cállate, Sastre!".
La veritat és que els minuts següents han mantingut l'ofensiva i semblava més proper el seu gol que el nostre. Però s'ha repetit la història de l'anada amb els papers canviats, i el resultat s'ha girat en contra de l'equip que duia la iniciativa.
El gol ha arribat en un córner assajat. El gruix de les nostres forces s'han concentrat al primer pal, però era una tàctica de distracció per atreure els defenses, i realment la pilota ha anat al segon pal on el Marcel estava lliure de marca i ha connectat un remat de cap impecable impossible d'aturar.
Victòria molt meritòria. No m'atreveixo a dir que haguem estat clarament superiors perquè hi ha hagut fases pels dos equips, però si que hem demostrat saber competir a alt nivell, i ens hem endut la victòria en un partit d'aquells igualats que es decanten a favor del bàndol més encertat. I avui hem estat nosaltres!
Feliç dia de Sant Jordi
diumenge, 9 d’abril del 2017
Decíamos ayer...
Sant Ignasi 0 - 3 La Salle Bonanova
Com Fray Luis de Leon, que després de cinc anys a la presó va reprendre les classes amb el famós "decíamos ayer", avui era jo qui tornava als estadis després de vàries setmanes d'absència. I veig que no sóc l'únic que ha anat descuidant les obligacions, perquè enlloc de la nodrida claca de fa uns temps m'he trobat un solitari Santi Batlle fent front al públic local. Sort que no era l'hora de la migdiada que sinó m'hauria tocat veure el partit en solitari.
Però els xavals, ignorant amb insolència el que passava a la grada, han anat a la seva i s'han imposat amb claredat al col·legi rival. Vista la classificació el resultat era previsible, però avui sortíem amb dos factors en contra: un eren les baixes, provocades probablement per la proximitat de les vacances. Amb un únic recanvi a la banqueta, que s'ajuntava a una calor més pròpia de l'estiu que de la Setmana Santa, els xavals s'han vist obligats a fer un esforç físic suplementari per tirar el partit endavant. El segon factor en contra era l'hora. El darrer cop que havien hagut de matinar tant, senzillament van ajuntar el partit amb la festa nocturna i se'n van endur set golets cap a casa.
Però avui ha estat diferent, en part perquè sembla que aquesta nit havien fet més bondat, i sobretot perquè el rival d'avui no era el Valldoreix. Tot i així, han sortit bastant més intensos que nosaltres i els primers minuts han estat de clar domini local, que ha estat a punt de convertir-se en avantatge al marcador quan ens han assenyalat un penal en contra per unes mans dins l'àrea. Aquí el Sergi Cortés ha demostrat estar perfectament despert i amb un salt felí ha desviat la pilota.
Probablement ha estat la darrera oportunitat del Sant Ignasi per intentar puntuar, perquè després d'això el joc s'ha equilibrat i poc després ha arribat la jugada que decantaria la primera part a favor nostre. Contraatac elèctric que ha acabat amb una cavalcada del Livio per la banda dreta i una centrada milimètrica que el Miquel ha interceptat amb un salt a l'estil del Sergi Roberto contra el PSG.
A la segona part, el marcador a favor ens ha donat serenitat i convicció en la nostra superioritat, mentre que al rival ha semblat fer-li abaixar les pulsacions. El Cisneros s'havia proposat fer-nos oblidar l'absència de l'Andy i després de vàries jugades de mèrit ha tingut el premi del gol. Pilota a l'àrea que el Miquel ha prolongat amb un toc d'esperó increïble (i sent honestos diria que una mica afortunat) i el Pablo ha rematat amb precisió. El dos a zero feia justícia al joc que s'estava veient fins llavors i que ja ha durat la resta del partit. També és cert que el Sant Ignasi no s'ha rendit i ha intentat, amb més ganes que encert, fer arribar el perill a la porteria del Sergi. Però la veritat és que les millors ocasions han estat nostres, fruit d'un joc de toc que aquest any ha anat millorant força.
Faltaria veure si haguéssim mantingut l'estic de joc si ens haguessin marcat en qualsevol accident, però afortunadament no ha calgut comprovar-ho. Al contrari, al límit del temps el Cisneros ha fet una altra gran jugada dins l'àrea i ha enviat una passada de la mort al Miquel. Aquest ha relliscat en el moment més inoportú, però afortunadament darrera hi havia l'Ubach en posició vertical, i no ha tingut inconvenient en aprofitar el regal per establir el 0-3 definitiu.
Aquesta tarda el juvenil A té el matx decisiu per saber si l'any vinent jugarem a primera (perquè compto que seguirem tots, no?) Nosaltres enfilem la recta final sense aspiracions d'ascens, però amb possibilitats d'escalar unes quantes places a la classificació perquè amb sis puntets més estaríem cinquens. Llàstima dels regalets que hem anat prodigant al llarg de l'any (Sarrià, Barcino...), però enlloc de lamentar-nos concentrem-nos ens els propers matxs, sobretot contra rivals directes, i a veure si sortim bé a la foto final.
Com Fray Luis de Leon, que després de cinc anys a la presó va reprendre les classes amb el famós "decíamos ayer", avui era jo qui tornava als estadis després de vàries setmanes d'absència. I veig que no sóc l'únic que ha anat descuidant les obligacions, perquè enlloc de la nodrida claca de fa uns temps m'he trobat un solitari Santi Batlle fent front al públic local. Sort que no era l'hora de la migdiada que sinó m'hauria tocat veure el partit en solitari.
Però avui ha estat diferent, en part perquè sembla que aquesta nit havien fet més bondat, i sobretot perquè el rival d'avui no era el Valldoreix. Tot i així, han sortit bastant més intensos que nosaltres i els primers minuts han estat de clar domini local, que ha estat a punt de convertir-se en avantatge al marcador quan ens han assenyalat un penal en contra per unes mans dins l'àrea. Aquí el Sergi Cortés ha demostrat estar perfectament despert i amb un salt felí ha desviat la pilota.
A la segona part, el marcador a favor ens ha donat serenitat i convicció en la nostra superioritat, mentre que al rival ha semblat fer-li abaixar les pulsacions. El Cisneros s'havia proposat fer-nos oblidar l'absència de l'Andy i després de vàries jugades de mèrit ha tingut el premi del gol. Pilota a l'àrea que el Miquel ha prolongat amb un toc d'esperó increïble (i sent honestos diria que una mica afortunat) i el Pablo ha rematat amb precisió. El dos a zero feia justícia al joc que s'estava veient fins llavors i que ja ha durat la resta del partit. També és cert que el Sant Ignasi no s'ha rendit i ha intentat, amb més ganes que encert, fer arribar el perill a la porteria del Sergi. Però la veritat és que les millors ocasions han estat nostres, fruit d'un joc de toc que aquest any ha anat millorant força.
Aquesta tarda el juvenil A té el matx decisiu per saber si l'any vinent jugarem a primera (perquè compto que seguirem tots, no?) Nosaltres enfilem la recta final sense aspiracions d'ascens, però amb possibilitats d'escalar unes quantes places a la classificació perquè amb sis puntets més estaríem cinquens. Llàstima dels regalets que hem anat prodigant al llarg de l'any (Sarrià, Barcino...), però enlloc de lamentar-nos concentrem-nos ens els propers matxs, sobretot contra rivals directes, i a veure si sortim bé a la foto final.
diumenge, 8 de gener del 2017
Ens toca la fava
La Salle 1 - 3 Penya Anguera
Any nou, antics pecats. Reprenem la lluita amb derrota contra un rival de forces similars, tant sobre el paper com sobre el terreny de joc. I com ja ens ha passat en vàries ocasions, el partit s'ha decidit per petits detalls, que aquest cop s'han girat en contra.
El partit ha començat amb tanteig mutu, respecte entre els dos equips i molt de joc al mig camp, cosa que feia que no hi haguessin ocasions en cap de les dues porteries. Ja sabem que en aquestes situacions qui dispara primer té molt de guanyat i malauradament ha estat així, sobretot perquè ha estat un dispar amb repetició que els ha servit per agafar una distància de dos gols, i en un partit així aquesta distància pesa molt.
El primer gol ha arribat en un bon xut llunyà que el Xavi només ha pogut rebutjar en curt, i un davanter molt atent ha arribat primer al rebot i l'ha empès a la xarxa. El segon ha vingut per una pilota penjada a l'àrea que després de rebotar ha fet un efecte estrany i ha anat a parar a peus d'un rival que ha empalmat una bona volea.
Dues ocasions dos gols, just quan nosaltres també començàvem a treure'ns la son de les orelles i gaudíem d'ocasions fins i tot més clares. Primer ha estat en una rematada al pal del Miquel després d'una gran centrada del Livio, i després un doble remat del Marcel que ha topat en el propi Livio quan portava camí del gol.
A la segona part no hem sortit gaire bé, i ells amb la comoditat del marcador jugaven a veure-les venir i buscar el contraatac. Així ens han assestat la tercera estocada, aquest cop si amb una jugada de mèrit. En aquest punt hem tret l'orgull i han començat a sovintejar les arribades a la seva àrea, fins que l'Andy ha trenat una bona paret dins l'àrea amb el Sergi, ha fet un darrer control molt precís i ha definit a la perfecció en l'ú contra ú. La millor notícia de la jornada és veure que la seva ratxa golejadora segueix imparable.
El gol ens ha servit de revulsiu i durant uns minuts semblava que podíem aspirar al miracle, però de mica en mica el Penya Anguera s'ha tornat a situar i les forces han quedat novament igualades. Això si, al contrari que al principi del partit, tots dos equips estaven estirats i se succeïen ocasions pels dos bàndols. Per ser justos les seves han estat més clares i han obligat al Xavi a lluir-s'hi vàries vegades, però el seu porter també ha salvat alguna pilota que en cas d'haver entrat hauria donat molta emoció al partit. No ha estat així i el xiulet final de l'àrbitre ens ha indicat que ja podíem tornar a casa. Els xavals a oblidar les penes a base de "puestas", i els pares a prendre alguna cosa calenta per veure si les dues hores de "plantón" no acaben en refredat.
Any nou, antics pecats. Reprenem la lluita amb derrota contra un rival de forces similars, tant sobre el paper com sobre el terreny de joc. I com ja ens ha passat en vàries ocasions, el partit s'ha decidit per petits detalls, que aquest cop s'han girat en contra.
El partit ha començat amb tanteig mutu, respecte entre els dos equips i molt de joc al mig camp, cosa que feia que no hi haguessin ocasions en cap de les dues porteries. Ja sabem que en aquestes situacions qui dispara primer té molt de guanyat i malauradament ha estat així, sobretot perquè ha estat un dispar amb repetició que els ha servit per agafar una distància de dos gols, i en un partit així aquesta distància pesa molt.
El primer gol ha arribat en un bon xut llunyà que el Xavi només ha pogut rebutjar en curt, i un davanter molt atent ha arribat primer al rebot i l'ha empès a la xarxa. El segon ha vingut per una pilota penjada a l'àrea que després de rebotar ha fet un efecte estrany i ha anat a parar a peus d'un rival que ha empalmat una bona volea.
Dues ocasions dos gols, just quan nosaltres també començàvem a treure'ns la son de les orelles i gaudíem d'ocasions fins i tot més clares. Primer ha estat en una rematada al pal del Miquel després d'una gran centrada del Livio, i després un doble remat del Marcel que ha topat en el propi Livio quan portava camí del gol.
A la segona part no hem sortit gaire bé, i ells amb la comoditat del marcador jugaven a veure-les venir i buscar el contraatac. Així ens han assestat la tercera estocada, aquest cop si amb una jugada de mèrit. En aquest punt hem tret l'orgull i han començat a sovintejar les arribades a la seva àrea, fins que l'Andy ha trenat una bona paret dins l'àrea amb el Sergi, ha fet un darrer control molt precís i ha definit a la perfecció en l'ú contra ú. La millor notícia de la jornada és veure que la seva ratxa golejadora segueix imparable.
El gol ens ha servit de revulsiu i durant uns minuts semblava que podíem aspirar al miracle, però de mica en mica el Penya Anguera s'ha tornat a situar i les forces han quedat novament igualades. Això si, al contrari que al principi del partit, tots dos equips estaven estirats i se succeïen ocasions pels dos bàndols. Per ser justos les seves han estat més clares i han obligat al Xavi a lluir-s'hi vàries vegades, però el seu porter també ha salvat alguna pilota que en cas d'haver entrat hauria donat molta emoció al partit. No ha estat així i el xiulet final de l'àrbitre ens ha indicat que ja podíem tornar a casa. Els xavals a oblidar les penes a base de "puestas", i els pares a prendre alguna cosa calenta per veure si les dues hores de "plantón" no acaben en refredat.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)